Nadal

Nadal

                  1. T'agrada el Nadal?Per què? Explica'ns que n'esperes d'aquest (15 línies mínim).

A jo personalment el Nadal no es l'època que més me agradi ni que més me motivi.

Perquè el Nadal trop que tot va canviar des de aquell accident i ningun nadal ha tornat a ser igual.

D'aquest Nadal sa veritat es que no me esper res de l'altre mon, sa veritat es que no estic molt il·lusionada per lo que vendrà aquest any, però be vendrà com vendrà i ho pillarem com ho hem de pillar, lo únic que esper es poder estar amb el meu al·lot sense que mon pare me castigui per ses notes i esper que tot surti bé i enguany no hi hagi problemes ni discucions familiars. 

Expressió escrita

Expressió escrita

    1. Explica com vares descobrir que els reis màgics eren els teus pares i com et va fer sentir.
Jo vaig descobrir que els reis mags eren els meus pares per una professora als 7 anys quan se li va escapar enmig de la classe de català a prop de les vacances de nadal. Hem va fer sentir com una cossa, una decepció molt grossa, tota la il·lusió se'n va anar en un moment.     2. Explica el que vol dir aquesta frase: "Els reis sí són màgics perquè els pares són capaços de fer màgia per tal d'aconseguir veure aquella lluentor especial als ulls dels seus fills".

Que els pares fan qualsevol cosa per veure els seus filla treure una rialla i veure la il·lusió dins els seus ulls.

Vinyoli

Vinyoli

  1. Cerca el significat de la paraula ingràvida. Quin significat té al poema?
La paraula ingràvida significa que es lleuger.
Significa que es movia lleugerament.
  2. Explica el significat del títol en referència al poema.
El significat del títol del poema té molt a veure amb el poema ja que es com una pregunta per saber on esta la persona que ha anat a la casa enrunada. 
  3. Amb què identifica la casa enrunada?
Identifica la casa enrunada amb llits separat, amb una matinada silenciosa, la relaciona amb la tranquilidat i la pau.

        

Eres on eres

Eres on eres, a photo by Joan Vinyoli on Flickr.

                             Eres on eres,
et movies ingràvida, però
no sense objecte.
                            I en obrir la porta
de la casa enrunada on havíem passat tota la nit
en llits separats, eixí la matinada
silenciosa, de safrà. […]
J.Vinyoli

Accentuació

Accentuació

Exercici 1. Accentua totes les paraules que calgui de les paraules agudes que tens a continuació: 

jardí, país, cançó, camió, allí, aquí, arros, però, cantes, això, gairebé, pogués, pagès, després, carretó, cafè, nomes, faré, faran, Ramon, passeges, segon, exclòs, aten, irlandès, rodo, compraràs, palau, cigró, intern, puré, germà, nerviós, algú, congres, plataner, autobús, novè, perquè, excursió, espòs, maquina, suplica.

Exercici 2. Accentua totes les paraules que calgui de les paraules planes que tens a continuació:

pomes, portéssim, préstec, préssec, barraca, públic, origen, fenòmens, cérvol, tinguérem, economia, tinguéreu, núvol, policia, telefon, mòbil, compressiu, estomac, córrer, solid, caràcter, castig, àngel, obríssiu, recórrer, créixer, néixer, érem, éreu, il·lògic, plàstic, dèbil, témer, fotògraf, fotografia, diguéssiu, diguessin, suplica, maquina.

Exercici 3. Accentua totes les paraules que calgui de les paraules esdrúixoles que tens a continuació: 

església, ciència, historia, víctima, gloria, victòria, intendència, estàtua, formula, família, infància, pólvora, quilometre, industria, colònia, solitària, anima, memòries, gàbia, misèria, independència, matèria, tómbola, influencia, galàxia, farmàcia, Eulàlia, assistència, màquina, suplica.

 Exercici 4. Completa els espais en blanc amb un dels mots que et donem.

Es diu que demà vindran. No és el que em pensava.
Si trobes la meva bóta, omple-me-la de vi. La sola de la bota se m’ha foradat.
Posa-me-n’hi un pèl mes. El més entrant començarà les vacances.
Quan vaig arribar al molí, ja havien mòlt la meitat del gra. Van cridar molt ,però no va passar res.
Un dia em presentarà els seus néts Fes el favor de deixar els vasos més nets.
SÒL/SOL El preu del sòl preocupa la gent. Em vaig trobar molt sol.
TE/TÉ A quina hora preneu el té , i no me’n tornis a demanar més.
ÚS/US No us entendré mai: no dèieu que us n’anàveu? Quin ús vols fer d’aquesta informació?
VENEN/VÉNEN Si han dit que ja vénen , esperem-los. m’han assegurat que cada dia ho venen tot.
BÉNS/BENS No tots els béns del ramat pertanyen al mateix amo. Tothom diu que posseeix molt bens immobles.
DEUS/DÉUS Els deus mil pessetes del dinar d’ahir. Els romans adoraven diversos déus
DÓNES/DONES Si avui et porten les pastilles, demà els les dones. M’han dit que les dónes són al cinema.
SON/SÓN Veure aquesta pel·lícula em a venir son. Si són les nenes, crida-les.
JÓC/JOC Les gallines, a les vuit, van a jòc Sense vosaltres no podem començar el joc.
MÈUS/MEUS Se sentien uns mèus esgarrifosos. Ahir em vaig deixar els meus apunts.
MON/MÓN Li agradaria canviar el món. No heu pas vist mon germà?
OSSOS/ÓSSOS No pot treballar perquè té desgast d’óssos. Han canviat la gàbia dels ossos del parc.
SÈU/SEU Van untar les rodes del seu cotxe amb sèu

Exercici 5. Fixa’t ara en les paraules d’una sola síl·laba i accentua les que han de dur accent. 

1. Aquest mes farem vacances i tindrem més temps per llegir.
2. T’he fet una tassa de cafè, perquè sé que el tè no t’agrada.
3. Avui no fa gens de sol.
4. Us van deixar la casa ben neta i arreglada.
5. Al mercat venen mores.
6. L’avi dona un pastis al net.
7. Venen cada dia a les quatre.
8. En aquest món tot son problemes.
9. No sé qui soc ni que vull.
10. L’ós te el pel llarg.
11. Es un joc molt divertit.
12. Que feu ara?
13. Com més estudia mes sap.

Exercici 6. Fes el mateix que en l’exercici anterior.

1. La dona d’en Jaume dóna fruits als néts.
2. El director és fora.
3. Vosaltres feu més feina que ells.
4. Digueu-li que no es queixi, que aixo no és veritat.
5. Mon pare va fer la volta al món.
6. Que fas aquí tan sol.
7. Tu sempre vens sol i vens tot el genere.
8. Ells son els únics que no tenen son.
9. Es un pel difícil.
10. Te molta vergonya.

Exercici 7. Accentua els monosíl·labs es / son quan calgui.

1. En Robert és molt espavilat. Ja ho era de petit.
2. No sé que és pensa, però no es poden anar dient aquestes mentides.
3. Es considera una bona persona, perquè és molt simpàtica.
4. Aquells nois es diuen Joan i Albert i són molt trempats.
5. Cal guardar la fruita a la nevera perquè si no es podreix.
6. Aquests nens són una colla de mandrosos, sempre tenen gana i son.
7. La Maria ja és grana: ara ja es pentina i es renta la cara tota sola.
8. No sé com és pot haver imaginat una cosa així. Es molt recargolat.
9. En aquell restaurant es menja molt bé, tenen un menú molt variat.
10. Comprar aquesta casa és una bona oportunitat. Si no ho fem, es pot apujar el preu.

Exercici 8. Accentua els mots que calgui dels següents textos.

1. Quan el capitá dels soldats va tornar al palau a explicar altra vegada el que els havia passat, el rei es posa fet una furia i va fer tancar a la presó tota tropa que havia fet guàrdia. L’endemà va ésser el rei mateix el qui va vetllar el difunt a l’església.
2. Quan Frank J. Watson, corresponsal de l’Exercit de l’Aire dels Estats Units, desembarca al Japó a finals de l’any 1945, no podia sospitar que la missió que el duia en aquest país li permetria reveure, després de llargs anys i en circumstancies penoses, el seu amic camarada d’universitat, Sikamura. Els dos homes s’havien conegut a Filadelfia, on acabaven llurs estudis, l’any 1937, i per bé que fossin de nacionalitat i raça diferents havien experimentat alhora l’un per l’altre una amistat franca i sòlida.

 Exercici 9. A cada un dels titulars de diaris següents hi ha almenys dues paraules que han de dur accent. 

1. La crisi econòmica afecta el càmping.
2. Pregó popular contra l’austeritat, imaginació
3. La nit del correfoc, el centre hospitalari tindrà un servei d’urgència d’oftalmologia
4. Aquest hivern es podrà anar al poble per un camí asfaltat.
5. Nova polèmica en la sanitat britànica.
6. Gran violència en un temporal a Astúries.
7. Solsona esdevé plató de cinema uns quants dies.
8. L’illa de la fabrica nova, un espai pendent de solució.
9. El servei d’informació de bloc obrira les portes la setmana vinent amb una nova fesomia.
10. Conservatori i arts i oficis obren un perióde d’inscripció.

Exercici 10. Posa els accents que falten.

Vaig tenir la precaució de posar al dessota les matèries més inflamables i, en pocs moments, tot crema a flama viva. Per evitar sospites, vaig esser dels primers a fer soroll. Com us podeu imaginar, tot el campament queda sorprés i esbalaït, i la conclusió general fou que els guàrdies havien estat subornats i que havien fet falta set o vuit regiments de la fortalesa per a aquella completa destrucció de llur artilleria.

Elogi de viure

Elogi de viure

 
 ELOGI DE VIURE
Estima el teu ofici,
la teva vocació,
la teva estrella,
allò pel que serveixes,
allò en què realment
ets un entre els homes,
esforça’t en el teu quefer
com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses,
de cada cop de martell que dones,
en depengués la salvació de la humanitat.
Perquè en depèn, creu-me.
Si oblidant-te de tu mateix
fas tot el que pots en el teu treball,
fas més que un emperador que regeix
automàticament els seus estats;
fas més que el qui inventa teories universals
només per satisfer la seva vanitat,
fas més que el polític, que l’agitador,
que el que governa.
Pots desdenyar tot això
i l’adobament del món.
El món s’adobaria bé tot sol,
només que cadascú
fes el seu deure amb amor,
a casa seva.
Joan Maragall

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

Seguir el camí que un vol seguir

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)  
 rima consonant27 versos
6-6-5-7-6-68-10-8-8-10-14-7-8-10-10-10-14-12-11-5-7-10-8-5
4. Cerca el significat de les paraules en negreta. 
 quefer: de que i fer
regeix: 
vanitat:  Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o els propis mèrits, acompanyat d'un desig excessiu d'ésser notat i lloat de les gents. Una persona carregada de vanitat. Tenir una vanitat insuportable.
 agitador: Persona que fomenta l'agitació política, sindical, etc
desdenyar: menysprear
adobament: Acció d'adobar o d'adobar-se
 5. Opinió personal.

El Petit Príncep

El Petit Príncep

1. Fes la sinopsi ( És una recopilació de dades dels punts principals d'una obra, per tal de veure'n els aspectes més rellevants. A les sinopsi sigui de llibre o de pel·lícula no s'han de donar detalls del desenllaç, ja que la sinopsi ha de buscar l'interès del lector per l'obra que s'hi explica) de la pel·lícula El Petit Príncep.
    O sigui que he viscut sol, sense ningú amb qui de veritat poder parlar, fins que vaig tenir una avaria al desert del Sahara, fa sis anys. S'havia trencat alguna cosa del motor. I com que no anava amb cap mecànic ni amb cap passatger, em vaig preparar per mirar de fer, tot sol, una reparació difícil. Per mi era una qüestió de vida o mort. Amb prou feines tenia aigua per beure per a vuit dies.La primera nit, doncs, em vaig adormir a la sorra a mil milles de cap terra habitada. Estava molt més aïllat que un nàufrag en un rai al mig de l'oceà. O sigui que imagineu-vos la sorpresa que vaig tenir, a trenc d'alba, quan una veueta molt especial em va despertar.

Refranyer

Refranyer

Aquí teniu una selecció de refranys sobre el temps i la seva fugacitat que hem tret del blog de José Gargallo Gregori, El Refranyer. 

1. Tria els 5 que més t'agradin,  els penges al teu blog amb una imatge adient per a cada un i n'expliques el seu significat.

Tic-tac, tic-tac... avança el temps a gran velocitat (il. Caterina Zandonella)

• A deshora
• A l'hora del porc -sense puntualitat-
• A l'instant

Tot d'una 

• A la curta o a la llarga, el temps tot ho ateny
• A les telúries -molt tard-
• A tres quarts de quinze -a una hora intempestiva, quan no és el moment oportú-
• Això és del temps de Noé

Significa que es una cosa de fa molts d'anys enrrera.

• Al més tard
• Al seu temps
• Algun dia eres era; ara, ni era ni blat
• Altres temps, altres costums
• Anar a contrarrellotge
• Aprofita el temps, que val el cel
• Aprofitar el temps
• Ara és hora de tocar a temps
• Arriba a temps, com la sabata de Sant Nicolau
• Cada cosa al seu temps: naps i cols per l'advent
• Cada cosa en son temps, i a l'estiu cigales
• Cada cosa per son temps, i pel maig cireretes
• Cal prendre el temps com ve i les gents com són
• Com passen els temps, passen els pensaments
• De poc temps
• Del temps d'Adam
• Del temps i dels diners, qui els aprofita mana d'ells
• Després d'un temps, un altre en ve
• Donar mal temps
• Donar temps
• Donar-li temps al temps
• Donar-se mal temps
• El millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència
• El que es mor, es mor per molt temps
• El temps a ningú escolta: arriba, passa i no torna
• El temps cura el malalt, però no la medecina
• El temps és el millor conseller
• El temps és el millor dels ungüents
• El temps és or, per això perdre no es pot

Significa que es temps es molt valios que el temps es massa valios com per perdrer-l'ho.

• El temps és un gran mestre

Que lo que no te ensenyen les persones ho aprén un mateix gràcies a n'es temps perquè es temps t'ensenya lo bo i lo dolent.

• El temps fa com la mula, no recula
• El temps fa passar l'amor, i l'amor féu passar el temps
• El temps i el lloguer, no paren mai el seu quefer
• El temps i la felicitat, s'escapen a gran velocitat
• El temps no passa debades i els anys fan el seu treball
• El temps passat, sempre envejat
• El temps perdut mai més torna
• El temps que es viu de més bona gana són les postes de sol i els caps de setmana
• El temps, les coses aclareix

Significa que quan una persona esta enbullada per una relació amorosa o problemes familiars es temps t'ajuda a aclarir les coses i a entendre.

• El teu mal passar procura, que el temps tot ho cura
• En lo temps maduren los raïms
• En mala hora -molt tard-
• En temps de diluvi, els escarabats neden
• En temps de guerra, tot forat és trinxera
• En temps de melons, ni missa llarga ni sermons
• En temps guerrers, poc valen plomes i tinters
• En un temps rècord -En molt poc de temps-
• Entre dimes i diretes  passa el temps
• És bo saber gastar el temps

Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer

1. Cerca informació sobre Jacint Verdaguer:

               -Any de naixement i mort.

Fecha de naixement: 17 de mayo de 1845, Folgarolas

Fecha de mort: 10 de junio de 1902, Vallvidrera

               - Resum de la seva vida.

Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera, 1902). De família de pagesos pobra i de profundes conviccions religioses, anà a l'escola del seu poble i als deu anys ingressà al seminari de Vic. S'interessà des de molt jove pels costums i tradicions de la Plana de Vic. Es manifestà ben aviat com una persona ingènua, tenaç i tossuda. Els seus primers textos daten de quan tenia quinze anys. Al seminari es donà a conèixer com a poeta, féu amistat amb Jaume Collell i prengué contacte amb els clàssics universals. A conseqüència d'això va concebre un poema èpic sobre la gesta de Colom, que amb el temps es transformà en L'Atlàntida. L'any 1865 obté dos accèssits als Jocs Florals de Barcelona i fa amistat amb els prohoms de la Renaixença. El 1870 és ordenat sacerdot i enviat a Vinyoles d'Orís com a vicari. Cau malalt i els metges li recomanen l'aire de mar. S'embarca com a capellà en el vaixell "Guipúzcoa", que feia la ruta Cadis-l'Havana, propietat del primer marquès de Comillas. Un cop refet, treballà intensament en L'Atlàntida, que enllestí el 1876. Aquest mateix any entrà com a capellà a la casa dels marquesos de Comillas, al palau de Portaferrissa. El 1877 L'Atlàntidaés premiada als Jocs Florals i el seu prestigi augmenta amb la publicació d'Idil·lis i cants místics (1878), Llegenda de Montserrat (1880), Oda a Barcelona (1883), Canigó (1886), Excursions i viatges (1887) i Pàtria (1888), entre d'altres. El 1886 fa un viatge a Terra Santa, del qual és fruit el Dietari d'un pelegrí a Terra santa (1899). A partir d'aquest viatge, Verdaguer sent la necessitat de ser més fidel a la vida de Crist, i es lluira a la caritat, a la confessió i a la pràctica d'exorcismes. A causa d'això la situació del poeta es féu difícil al palau de Comillas i l'any 1892 el bisbe de Vic el reclamà a la seva diòcesi. Residí al santuari de la Gleva, on escriví Roser de tot l'any (1894) i Sant Francesc (1895). L'intent de recloure'l en un asil de capellans vells, invàlids i bojos motivà la desobediència de Verdaguer, que fugí a Barcelona, a casa d'una família que havia conegut en les sessions d'exorcismes. Se sent acorralat i és quan comença a publicar a El Noticiero Universal una sèrie d'articles que després aplegarà sota el títol En defensa pròpia; així neix el "cas Verdaguer", que dividí l'opinió pública. El bisbe de Vic el suspèn a divinis. D'aquest períodetràgic de la seva vida és el llibre Flors del Calvari (1896). Dos anys després, gràcies a les gestions de l'arquebisbe de Madrid i als agustins d'El Escorial, se li aixeca la suspensió i és admès a la diòcesi de Betlem, on passa els últims anys amb gran penúria econòmica. Encara publicà Santa Eulària (1899) i Aires del Montseny (1901). La seva mort li tornà la grandesa i el seu enterrament fou un gran acte multitudinari.

               - Obres més importants ( en penges una imatge i un resum de cada una d'elles)

Poesia

Dos màrtirs de ma pàtria, o siga Llucià i Marcià. Vic: Eco de la Montaña, 1865.

Qui com Déu? Vic: Impremta Anglada, 1869.

Novas cansons de Nadal. Vic: Estampa de Ramon Anglada, 1871.

Cansonetas del mes de Maria. Vic: Estampa de Ramon Anglada, 1872.

Passió de Nostre Senyor Jesucrist. Barcelona: Tipogrfia Catòlica, 1873 / Barcelona: Distribuidora Balmes, 1973.

L'Atlàntida. Barcelona: Jocs Florals, 1877.

Idil·lis i cants místics. Barcelona: Llibreria d'Eusebi Riera, 1879.

Cançons de Montserrat ara novament dictadas y en celebració del milenar publicadas. Vic: Biblioteca dels Escons de Catalunya-Estampa de Ramon Anglada, 1880.

Llegenda de Montserrat. Vic: Biblioteca dels Escons de Catalunya-Estampa de Ramon Anglada, 1880.

Salteri franciscà. Romancets sobre la prodigiosa vida del patriarca Sant Francesch. Vic: Estampa de Ramon Anglada, 1882.

A Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Estampa La Española, 1883.

Caritat. Poesies estampades a favor de les víctimes dels terratrèmols d'Andalusia. Barcelona: Fidel Giró. Llibreria d'Àlvar Verdaguer, 1885.

Canigó. Llegenda pirenaica del temps de la Reconquista. Barcelona: Llibreria Catòlica, 1886.

Lo somni de Sant Joan. Llegenda del Sagrat Cor de Jesús. Barcelona: Llibreria i Tipografia Catòlica, 1887.

Pàtria. Barcelona: Estampa de Fidel Giró, 1888.

Col·lecció de Càntics religiosos per al poble. Aplec de fulls solts des del 1886. Tipogràfica Catòlica, 1889.

Jesús infant: Natzaret. Barcelona: Llibreira de Bastinos. Estampa de Fidel Giró, 1890.

Jesús infant: Betlem. Barcelona: Llibreria de Bastinos-Estampa de Fidel Giró, 1891; Barcelona : Josep Porter, 1946.

Jesús infant: La fugida a Egipte. Barcelona: Llibreria de Bastinos. Estampa de Fidel Giró, 1893.

Veus del Bon Pastor. Vic: Estampa de Ramon Anglada, 1894.

Sant Francesc. Poema. Barcelona: Tipografia "L'Avenç", 1895.

Flors del Calvari. Llibre de consols. Barcelona: Impremta de Henrich i Companyia, 1895.

Jesús infant. Tres parts. Llibreria Bastinos-Impremta de Henrich i Companyia, 1896.

Montserrat. Llegendari, cançons, odes. Barcelona-Sarrià: Estampa de Francisco X. Altés, 1898.

Santa Eulària. Poemet. Barcelona: Estampa de Francisco X. Altés, 1899.

Aires del Montseny. Barcelona: Publicació Joventut, 1901.

Flors de Maria. Barcelona: Estampa de la Casa Provincial de Caritat, 1902; Barcelona: Selecta, 1954.

La mellor corona. Barcelona: Tipografia "L'Avenç, 1903.

Corpus Christi. Barcelona: Tipografia "L'Avenç", 1903.

Al Cel Barcelona: Establiment gràfic de J. Thomàs, 1903.

Eucarístiques. Barcelona: Tipografia "L'Avenç", 1904; Barcelona: Biblioteca Selecta, 1952 [9a ed].

Colom, seguit de Tenerife [Dins Disperses]. Barcelona: Tipografia "L'Avenç", 1907.

Càntic dels càntics. Precedit d'Els jardins de Salomó. Barcelona: Tipografia "L'Avenç", 1907.

Perles del "Llibre d'Amic i Amat" d'en Ramon Llull. Barcelona: Tipografia "L'Avenç", 1908.

Els pobres. Els Sants. Barcelona: Tipografia "L'Avenç", 1908.

Amors d'En Jordi i Na Guideta [Poema compost abans de 1865]. Barcelona: Ilustració Catalana, 1924.

Jovenívoles [Poesies creades abans de 1866]. Barcelona: Ilustració Catalana, Volum XXIX de l'"edició popular" d'Obres Completes, 1925.

Barcelonines. Barcelona: Il.lustració Catalana, Volum XXVIII de l'"edició popular" d'Obres Completes, 1925.

Disperses Barcelona: Ilustració Catalana, Volum XXX de l'edició popular" d'Obres Completes, 1925.

L'Atlàntida enfonsada. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1946.

Brins d'espígol. Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses, 1981 / Vic: Eumo, 1994, [2a ed].

La Pomerola [Dins Ricard Torrents, Verdaguer. Estudis i Aproximacions]. Vic: Eumo, 1995.

Del Canigó a l'Aneto. Lleida: Pagès Editors, 2002 [Ed. de Narcís Garolera i Curt Wittlin].

En creu Barcelona: Cruïlla, 2005.

Poemes i cançons de Nadal Barcelona: PAMSA, 2007.

Pàtries [cur. Ricard Torrents]. Folgueroles: Verdaguer Ed., 2014.

Prosa

Excursions i viatges de Mossèn Jacinto Verdaguer. Barcelona: La Il·lustració Catalana-Estampa de Fidel Giró, 1887

Dietari d'un pelegrí a Terra Santa. [a "La Veu de Montserrat" i "La Il·lustració Catalana", 1877 i 1888]. La Il·lustració Catalana, 1888;

Roser de tot l'any. Dietari de pensaments religiosos. "La Veu de Catalunya", 1893; "La Catalana", estampa de Jaume Puigventós, 1894.

En defensa pròpia. Col·lecció d'articles vindicatius publicats a la premsa de 1895;

Escrits inèdits de J.V. Vol. I Barcelona: Barcino, 1958.

Epistolari de Jacint Verdaguer [Onze volums, a càrrec de Josep M. de Casacuberta i Joan Torrent i Fàbregas, entre 1959 i 1993]. Barcelona: Biblioteca verdagueriana-Barcino, 1959-1993.

Escrits inèdits de J.V. Vol. II (Colom). Barcelona: Barcino, 1978.

De Tánger a Sant Petersburg: excursions i viatges. Barcelona: Tusquets, 2003.

Dimonis. Apunts de Jacint Verdaguer a la Casa d'Oració Folgueroles: Verdaguer Edicions, 2014.

Teatre

L'adoració dels pastors. "Lo Pensament Català", 1901.

T'agradarà conèixer el valors del Petit Príncep

T'agradarà conèixer el valors del Petit Príncep

"Antoine de Saint-Exupéry, cèlebre escriptor i aviador francès, autor d''El Petit Príncep'. Aquesta efemèride ha sigut celebrada a les xarxes socials com Twitter, on Saint-Exupéry, nascut en el si d'una família d'aristòcrates de Lió i desaparegut el juliol del 1944 quan pilotava un avió de l'Exèrcit francès, ha sigut 'trending topic' del dia. Per recordar-lo, repassem algunes de les millors frases d''El Petit Príncep', la seva obra més famosa. Trufada d'experiències autobiogràfiques, aquesta novel·la curta és el llibre francès més llegit i més traduït del món. Considerat un llibre per a nens, en realitat tracta temes profunds com el sentit de la vida, la soledat, l'amistat, l'amor i la pèrdua."

FRASES EMBLEMÀTIQUES DEL LLIBRE QUE T'AGRADARAN, LES HAS DE LLEGIR, PENJAR AL TEU BLOG I EXPLICAR-NE EL SIGNIFICAT DE CADA UNA:

1. "Demano perdó als nens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc un altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. I és clar, necessita molt que la consolin. Si amb totes aquestes excuses no n'hi ha prou, vull dedicar aquest llibre al nen que va ser aquesta persona gran. Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin)".
La gent  cuant creix s'en ha de rescordar de quant era petit de les tonteries que es feia i que era divertit.

2. "Quan un està molt trist són agradables les postes de sol".
Que et pot reconfortar  veurer la posta de sol

3. "Els homes ja no tenen temps per conèixer res; compren les coses ja fetes als comerciants; però com que no hi ha cap comerciant d'amics, els homes ja no tenen amics".

Que la gent ja no s'esfroça per res i molt menos per consevar una amistat.

4. "Les paraules són font de malentesos".
Qui mal enten mal respon.

5. "Això que veig aquí només és una escorça. El verdaderament important és invisible".
La gent no es mostra realment com es. 

6. "Caminant en línia recta, no es pot arribar gaire lluny".
Que s'han de correr perills per arribar enfora

7. "Nosaltres, que comprenem la vida, ens burlem dels números".
Ho saben tot en certesa. 

8. "Als grans els agraden les xifres. Quan se'ls parla d'un nou amic, mai pregunten sobre el que és essencial".
No ho sé

9. "S'ha de demanar a cadascú el que està al seu abast".
No s'ha de demanar l'impossible. 

10. "Aquest és el meu secret: només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls".
Lo verdaderament important no es veu.

11. "Si tu em domestiques, llavors tindrem necessitat l'un de l'altre. Per a mi seràs únic al món. Per a tu, jo seré únic al món".
 S'estimaran i es faràn costat un a l'altre.

12. "El que fa bonic un desert és que en algun lloc amaga un pou".
no tot el que es el que pareix, s'han de fixar en les coses. 

13. "No era més que una guineu semblant a cent mil altres. Però jo la vaig fer la meva amiga i ara és única al món".
que ara són amics ara es unic. 

14. "És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important". 

són les coses viscudes amb algu que fa la persona especial. 
15. "És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres. Si aconsegueixes jutjar-te rectament és que ets un verdader savi".
Que es dificil fer els contes al teu redol perque no solem acceptar la realitat, pero si ho fas ets una persona savia.

El Petit Príncep

El Petit Príncep

Aquí teniu un fragment del llibre El petit príncep. Esper que vos agradi i vos faci meditar. Reflexionar sobre el que és realment important en aquesta vida i adonar-nos de si ho tenim oblidat. Després el podeu incorporar al vostre blog amb un comentari personal com a introducció. Aquest llibre no vos el podeu perdre! També cerca informació sobre el seu autor i sobre el llibre mateix.

Heu de saber que ja hi ha la pel·lícula en dibuixos animats i és molt bona. 

El Petit Príncep i la Guineu.

“Hola, bon dia -digué la guineu.

- Qui ets? -digué el petit príncep-; ets força bonica.

- Sóc una guineu -digué la guineu.

- Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist…

- No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.

- Ah! Perdona -va fer el petit príncep.

Però després d’una reflexió, afegí:

- Què vol dir “domesticar”?

- És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir “crear lligams”.

- Crear lligams?

- Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.

(…)

-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. Els teus me’n faran sortir, com una música. I després, mira! veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden a res. Què n’és de trist això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat. El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. M’agradarà la remor del vent entre el blat…

La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:

- Si em vols fer el favor… domestica’m! -digué.

- Prou voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.

- Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.

- Què s’ha de fer? -digué el petit príncep.

- S’ha de ser molt pacient. Primer t’asseuràs una mica de lluny de mi, sobre l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop…

El petit príncep va tornar l’endemà.

- Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat!! Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor…

És així com el petit príncep domesticà la guineu. Quan fou hora de marxar:

- Tinc ganes de plorar!… -digué la guineu.

- Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués…

- És clar que sí -digué la guineu.

- Però te tocarà plorar!

- I força -digué la guineu.

- Així no hi has guanyat res!

- Sí que hi he guanyat -digué la guineu-, per allò del blat.

(…)

- Adéu -digué.

- Adéu -digué la guineu-. Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.

- És el temps perdut amb alguna cosa el que la fa important. Els homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu-. Però tu no ho oblidis. Et fas responsable per sempre més del que tu has domesticat”.

Antoine de Saint-Exupéry. El Petit Príncep.

1.- Saint-Exupéry va ser un reconegut pilot, pioner de l'aviació moderna. Abans de la Segona Guerra Mundial, va treballar per al correu postal francès (1926) en vols internacionals
2.- Antoine va néixer en una família acomodada. Va ser el tercer de cinc fills del comte Jean de Saint-Exupéry. Va tenir tres germanes i un germà, que va morir als 15 anys de febre reumàtica. Antoine el va acompanyar en el seu llit de mort; seva impressió d'aquest succés va ser plasmada en el final de "El Petit Príncep".
3.- Saint-Exupéry solia volar la ruta Tolosa - Dakar. En diverses ocasions, el pilot va haver de negociar amb forces marroquines que havien pres a aviadors caiguts com a presoners. Gràcies a aquesta tasca, el govern francès li va condecorar amb la medalla de la Legió d'Honor.
4.- Va viure un temps a l'Argentina. El 1929, va ser nomenat director d'una companyia aèria postal en aquest país. 
5.- va iniciar la seva carrera com a escriptor l'any que va ser enviat a l'Argentina. El seu primer novel·la curta es va titular "L'Aviador" i va ser publicada en una revista literària. Va aconseguir el reconeixement públic el 1931, quan va escriure "Vol nocturn", una obra en la qual va plasmar les seves experiència com a pilot i directe de l'aerolínia argentina. Amb aquesta novel·la va guanyar el Prix Femina, un famós guardó literari a França.