miércoles, 21 de marzo de 2018

Love

Love

Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, els penges al teu blog cada un amb una imatge. Després inventa'n cinc. Penja el refrany que t'hagi agradat més a la pàgina "Sota el mateix estel", acompanyat d'una imatge. També has de penjar-ne un dels que t'hagis inventat, posant el teu nom com a autor.

 

Dites populars i refranys sobre l'amor i els enamorats


Com vols que et vulga, si el qui  
vull que en vulga no em vol com vull que em vulga

De l'amor se'n parla molt, fins i tot al nostre refranyer. Us fiquem una recopilació de dites populars i refranys que parlen de l'amor, del desamor, dels enamorats...

A casar ni a recules s’hi pot anar
A la ben casada, només el seu marit li agrada
A marit gelós, la dona maca
A qui diu no, no el casen
Abans el Déu era l'amor, avui és l'or
Abans que et cases, mira el que fas
Afortunat en el joc, dissortat en amors
Al cor de les persones, ningú no hi entra
Al que es casa per interés, li ixen los comptes al revés
Al mal de cor, no li vages amb disgustos ni pors
Allà on hi ha amor, no hi ha rancor
Amants i lladres, busquen foscors i racons
Amor comprat, dona'l per venut
Amor de boig, vós per altre i jo per vós








Amor de Carnestoltes, amors de revoltes
Amor de festes de carrer, el millor no val un dobler
Amor de lluny i fum d'estopa, tot és u
Amor fort dura fins a la mort
Amor gran venç totes les dificultats
Amor i senyoria, no volen companyia
Amor que aplega a l'oblit, amor que no ho ha sigut
Amor que s’emporta el vent, que et serveixi d’escarment
Amor sense patir, això no pot ser
Amor, amb amor es paga











Amor, tos i diners no es poden amagar molt de temps
Amoretes de gener, per sant Miquel bolquer
Amors i juraments se'ls endú el vent











Cada ase s'enamora del seu bram
Cada un està gelós de lo seu











Cal educar per amor i no per temor
Cap on el cor s'encamina el peu camina
Casar-se no es sols portar el ram
Cor apassionat no vol ser aconsellat
Cor sense amor, jardí sense flors








Costa molt poc d'enamorar i costa molt més de conservar
De mal d'amor, els metges no en curen








De sembrar i casar, consells no vulguis donar
De tant que et vull et trec un ull 
Dona bonica i marit gelós, mai no tenen repòs
El boig té judici i l'enamorat no té seny 
El cor no parla, però endevina
El llamp i l'amor cremen el cor
El primer casament: amor, el segon: companyia i el tercer: tonteria
El sentiment agut és mut
Els amors passen, els amics queden
Els primeres amors són els millors
Estimar i no ser estimat és com respondre i no ser preguntat
Festeig llarg, parent de la mort
Herència forta, casament en porta
Jurament d'enamorat, se'n riu d'ell el gos i el gat
L'amor el va pintar un cego










L'amor és com la lluna, si no augmenta minva
L'amor és el desig irresistible de ser irresistiblement desitjat
L'amor sempre té excusa
L'amor tot ho perdona, menys l'engany
Mal d'amor és mal de jove; recaiguda de vell hi deixa la pell  
Mans gelades, enamorades
Ni abril sense flors, ni joventut sense amors
Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats
Per l'home enamorat, no hi ha dona lletja
Per mal casar, val més a ca-seva estar
Quan em mires i et rius, senyal que em vols
Quan la fam entra pel portal, l'amor fuig per la finestra
Qui bé ama, tard oblida







Qui estima, defectes no mira









Qui té amor, no dorm
Renyeixen els amants, i s'estimen més que abans
Si vols que et vulguen, fes-te voler
Val més ser amat que temut











Podeu trobar més refranys a la web El refranyer, de José Gargallo Gregori.

lunes, 19 de marzo de 2018

reportatge

Reportatge


Cerca informació sobre el que és un reportatge. Quina diferència hi ha amb una crònica? Argumenta la teva resposta.
El reportatge és un gènere periodístic que consisteix en la narració i descripció de successos o noticias. Los reportatges aborden assumptes variats: temes d'actualitat problemes socials

Característiques: Es desenvolupa de forma àmplia i profunda (diferència de la notícia). El tema ha de ser d'interès públic independentment de si és d'actualitat o no. Requereix suports visuals (imatges, vídeos, sons).
Requereix investigació exhaustiva i detallada. Assistir als llocs on van succeir els hechos. Se dóna suport a la informació amb entrevistes.

TIPUS DE REPORTATGES
Formal: similar a la notícia, no inclou opinions personals, llenguatge una mica més
Científics: metges, ampli que el de la notícia, seqüències ecològics, tecnológicos narrativas les quals tenen un orden cronológico (abans-durant-després)
Explicatiu: fets de transcendència entre l'opinió pública. interès humà: rellevància a la vida o a un aspecte d'una persona.
Narratiu: descriu i parla sobre un succés
Autobiogràfic: reporter es com si fos una converteix a si mateix en el història. (La història personatge del propi reportatge. Darrere del mite)

Parts del reportatge (Estructura)
Capçalera: informa sobre el contingut del reportatge
Entrada: pretén captar l'atenció del lector
Cos: Els párrados següents desenvolupen el tema
Tancament: Les frases finals del reportatge han de deixar un bon record de la lectura

escola mallorquina

L'Escola mallorquina



     1. Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent.
 L’escola Mallorquina va ser un grup de poetes que es caracteritzen per una poesia clàssica dels grecs i llatins. Els poetes escriuen amb característiques del Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Noucentisme i sobretot amb característiques del Modernisme. 
AUTORS: Els autors més destacats de l’escola mallorquina són: Llorenç Riber i Campins, Miquel dels Sants Oliver, Miquel Ferrà i Juan, Emília Sureda, Pere Orlandis, Maria Antònia Salvà i Ripoll, Guillem Colom i Ferrà, Miquel Forteza Pinya, Joan Pons i Marquès, Miquel Colom Mateu, Andreu Caimari, Bartomeu Guasp i Gelabert, Miquel Gayà,Maria Antonia Ramon.
     2. Cerca informació sobre Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Explica quines foren les seves obres representatives i quin gènere literari conreaven. Cerca i penja dos poemes que hagi escrit cada un d'ells i penja imatges representatatives.  
MIQUEL COSTA I LLOBERA: La seva poesia és principalment de caràcter clàssic,regional i religiós. L’any 1902 li van atorgar el títol Mestre en Gai Saber. És considerat com un dels màxims representants de la poesia catalana de tots els temps. La seva obra més important va ser: lo pi de Formentor.
 JOAN ALCOVER: La seva obra poètica va estar molt enfocada a la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, reflexa les circumstàncies dramàtiques que li van tocar viure. Alcover inicià la seva carrera poètica utilitzant el castellà, però, fruit de la seva necessitat dexpressar els sentiments més íntims en la seva llengua materna, fa servir només el català. El 1909 fou proclamat Mestre en Gai Saber i el 1919 obtingué el Premi Fastenrath. La Balanguer

la varietat estàndard

La varietat estàndard

Resultado de imagen de flors

   1. Cerca informació sobre la varietat estàndard i posa exemples.

LA VARIETAT ESTÀNDARD
 Per assegurar la comprensió de la llengua entre tots els parlants, independentment de la seva procedència, s’ha creat una varietat anomenada estàndard, la qual, com a varietat de tothom, és comuna a tots.
 Així, es tracta de reforçar els trets que són comuns a les grans modalitats dialectals catalanes i evitar tot allò que pugui dificultar la ràpidac omprensió d’un auditori de procedència geogràfica diversa.
L’estàndard s’usa sempre que es vol que la comunicació sigui entesa pel màxim nombre de persones.
És la varietat pròpia dels mitjans de comunicació (orals o escrits), de l’ensenyament, dels usos científics i administratius,etc.
Es fa servir en canal escrit o oral no espontani, amb un nivell de formalitat mitjana o neutra i un propòsit impersonal o objectiu.
L’estàndard està format per una selecció dels elements de cada varietat que són o es consideren útils per al conjunt de la comunitat lingüística. És la varietat menys marcada pels trets diferencials geogràfics, socials o generacionals.
S’ha anat formant històricament. Ha estat condicionada per la llengua escrita (premsa) abans de l’aparició del mitjans audiovisuals.
El procés es va desenvolupar normalment fins al segle XV. Una primera etapa va estar marcada per l’escriptor mallorquí Ramon Llull.
Una segona etapa (s. XV) va estar marcada pels escriptors valencians.
I una tercera etapa, a partir de la Renaixença i la consolidació de la Mancomunitat i de la Generalitat,va estar marcada pels trets típics del català central (el de Barcelona).Es va codificar la llengua escrita amb la gramàtica i el diccionari de Pompeu Fabra.
 L’any 1990, la secció filològica de l’IEC va publicar una proposta per normalitzar l’estàndard oral pel que fa a la fonètica. L’any 1992, la secció filològica de l’IEC va publicar una proposta per normalitzar l’estàndard oral pel que fa a la morfologia. S’hi admeten diverses formes regionals amb algunes diferències que afecten la fonètica, morfologia, lèxic i les expressions.
 No s’ha de confondre estàndard amb català correcte.
 L’estàndard no és l’única varietat correcta ni la més correcta de totes.
És NOMÉS la varietat apropiada per als usos públics i formals,adreçada a qualsevol mena de receptor, independentment de la seva procedència(geogràfica, social o generacional).
 Qualsevol dialecte o element de dialecte, encara que no formi part de l’estàndard, és TOTALMENT CORRECTE en qualsevol ús privat o informal.
A causa de la nostra història, en la quall’estàndard català ha estat substituït per una altra llengua en l’àmbit públic, polític, en els mitjans de comunicació, i en l’educació i els llibres de text, ens trobem que els límits entre l’estàndard i les altres varietats dialectals no estan clars ni ben definits,sobretot pel que fa a l’estàndard oral, que no està prou consolidat.
En una societat normalitzada,en què l’estàndard ha tingut una presència normal(ensenyament, mitjans de comunicació, etc.), les persones parlen espontàniament la seva varietat dialectal o bé l’estàndard segons la situació en què es troben.



entrada lliure

Entrada lliure

Resultado de imagen de libre


 Fes una entrada lliure. Ja saps com ha de ser.

Fa quasi un any vaig partir un accident de moto anant cap a la feina, vaig veure qui era que realment esta ara al meu costat, la meva parella es va preocupar molt i això que no era la meva parella encara en venia a veure cada dia hem telefonava cada dia es va preocupar més ell que la meva ex parella que era amb la que estava abans.

miércoles, 14 de marzo de 2018

Exercicis de puntuació

Feu clic a l'enllaç http://catala-2-eso.blogspot.com.es/2015/04/signes-de-puntuacio.html per a obrir el recurs.

Poesia en veu de dona

  
Me habían dicho que no existía

Me habían dicho que no hablara
Me habían dicho que no era buena
Me habían dicho que no valía
Que el amor no existía
Y que los golpes me los buscaba.
Me habían dicho que no preguntara
Que no soñara
Que no aguantara
Que las mujeres no pensaban
Que mi destino era la casa, la cama y la rabia
Me habían dicho que no podía
Que no debía
Que me quemaría
Que me odiarían
Y yo les creí
Y yo lo permití
Y yo lo cambié.

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.
Com la societat intenta enfonsar-te però la força de voluntat i es valors valen més que no el que diguin
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
rima assonante
17 versos
9/9/10/7/10/11/5/5/9/15/10/5/6/5/5/5/5
4. Cerca el significat de les paraules en negreta.
Valía: Calidad de una persona que val.
Soñara Representarse en la fantasía imágenes o sucesos mientras se duerme
QuemaríaDicho del fuegoDestruir algo o a alguien
Creí: Tener algo por cierto sin conocerlo de manera directa o sin que estécomprobado o demostrado
 5. Opinió personal.
Des del meu punt de vista la gent  és la que intenta enfonsar-te o perquè a ells no els hi ha anat bé o per fotre però realment en el qui s'ha de escoltar es al cor.

futur

 

Futur...



 1. Fes una entrada on expliquis el que t'agradaria fer en el teu futur. Penja imatges també que hi facin referència.
El que m'agradaria fer en un futur és poder formar una família amb la meva parella, poder viatjar per tot el  mon devora la persona que més estim deixant els mòbils a Mallorca i desconnectar totalment.

Els viatges que m'agradaria fer: 

  • Egipte




  • Reino unido:


  • Nova York:


  • Suissa:

  • Amsterdam