lunes, 27 de noviembre de 2017

Refranyer

Aquí teniu una selecció de refranys sobre el temps i la seva fugacitat que hem tret del blog de José Gargallo Gregori, El Refranyer
1. Tria els 5 que més t'agradin,  els penges al teu blog amb una imatge adient per a cada un i n'expliques el seu significat.
Tic-tac, tic-tac... avança el temps a gran velocitat (il. Caterina Zandonella)
  • A deshora
  • A l'hora del porc -sense puntualitat-
  • A l'instant
Tot d'una 
  • A la curta o a la llarga, el temps tot ho ateny
  • A les telúries -molt tard-
  • A tres quarts de quinze -a una hora intempestiva, quan no és el moment oportú-
  • Això és del temps de Noé
Significa que es una cosa de fa molts d'anys enrrera.
  • Al més tard
  • Al seu temps
  • Algun dia eres era; ara, ni era ni blat
  • Altres temps, altres costums
  • Anar a contrarrellotge
  • Aprofita el temps, que val el cel
  • Aprofitar el temps
  • Ara és hora de tocar a temps
  • Arriba a temps, com la sabata de Sant Nicolau
  • Cada cosa al seu temps: naps i cols per l'advent
  • Cada cosa en son temps, i a l'estiu cigales
  • Cada cosa per son temps, i pel maig cireretes
  • Cal prendre el temps com ve i les gents com són
  • Com passen els temps, passen els pensaments
  • De poc temps
  • Del temps d'Adam
  • Del temps i dels diners, qui els aprofita mana d'ells
  • Després d'un temps, un altre en ve
  • Donar mal temps
  • Donar temps
  • Donar-li temps al temps
  • Donar-se mal temps
  • El millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència
  • El que es mor, es mor per molt temps
  • El temps a ningú escolta: arriba, passa i no torna
  • El temps cura el malalt, però no la medecina
  • El temps és el millor conseller
  • El temps és el millor dels ungüents
  • El temps és or, per això perdre no es pot
Significa que es temps es molt valios que el temps es massa valios com per perdrer-l'ho.
  • El temps és un gran mestre
Que lo que no te ensenyen les persones ho aprén un mateix gràcies a n'es temps perquè es temps t'ensenya lo bo i lo dolent.
  • El temps fa com la mula, no recula
  • El temps fa passar l'amor, i l'amor féu passar el temps
  • El temps i el lloguer, no paren mai el seu quefer
  • El temps i la felicitat, s'escapen a gran velocitat
  • El temps no passa debades i els anys fan el seu treball
  • El temps passat, sempre envejat
  • El temps perdut mai més torna
  • El temps que es viu de més bona gana són les postes de sol i els caps de setmana
  • El temps, les coses aclareix
Significa que quan una persona esta enbullada per una relació amorosa o problemes familiars es temps t'ajuda a aclarir les coses i a entendre.
  • El teu mal passar procura, que el temps tot ho cura
  • En lo temps maduren los raïms
  • En mala hora -molt tard-
  • En temps de diluvi, els escarabats neden
  • En temps de guerra, tot forat és trinxera
  • En temps de melons, ni missa llarga ni sermons
  • En temps guerrers, poc valen plomes i tinters
  • En un temps rècord -En molt poc de temps-
  • Entre dimes i diretes  passa el temps
  • És bo saber gastar el temps

miércoles, 22 de noviembre de 2017

Jacint Verdaguer



1. Cerca informació sobre Jacint Verdaguer:

               -Any de naixement i mort.
Fecha de naixement: 17 de mayo de 1845, Folgarolas
Fecha de mort: 10 de junio de 1902, Vallvidrera
               - Resum de la seva vida.
Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera, 1902). De família de pagesos pobra i de profundes conviccions religioses, anà a l'escola del seu poble i als deu anys ingressà al seminari de Vic. S'interessà des de molt jove pels costums i tradicions de la Plana de Vic. Es manifestà ben aviat com una persona ingènua, tenaç i tossuda. Els seus primers textos daten de quan tenia quinze anys. Al seminari es donà a conèixer com a poeta, féu amistat amb Jaume Collell i prengué contacte amb els clàssics universals. A conseqüència d'això va concebre un poema èpic sobre la gesta de Colom, que amb el temps es transformà en L'Atlàntida. L'any 1865 obté dos accèssits als Jocs Florals de Barcelona i fa amistat amb els prohoms de la Renaixença. El 1870 és ordenat sacerdot i enviat a Vinyoles d'Orís com a vicari. Cau malalt i els metges li recomanen l'aire de mar. S'embarca com a capellà en el vaixell "Guipúzcoa", que feia la ruta Cadis-l'Havana, propietat del primer marquès de Comillas. Un cop refet, treballà intensament en L'Atlàntida, que enllestí el 1876. Aquest mateix any entrà com a capellà a la casa dels marquesos de Comillas, al palau de Portaferrissa. El 1877 L'Atlàntidaés premiada als Jocs Florals i el seu prestigi augmenta amb la publicació d'Idil·lis i cants místics (1878), Llegenda de Montserrat (1880), Oda a Barcelona (1883), Canigó (1886), Excursions i viatges (1887) i Pàtria (1888), entre d'altres. El 1886 fa un viatge a Terra Santa, del qual és fruit el Dietari d'un pelegrí a Terra santa (1899). A partir d'aquest viatge, Verdaguer sent la necessitat de ser més fidel a la vida de Crist, i es lluira a la caritat, a la confessió i a la pràctica d'exorcismes. A causa d'això la situació del poeta es féu difícil al palau de Comillas i l'any 1892 el bisbe de Vic el reclamà a la seva diòcesi. Residí al santuari de la Gleva, on escriví Roser de tot l'any (1894) i Sant Francesc (1895). L'intent de recloure'l en un asil de capellans vells, invàlids i bojos motivà la desobediència de Verdaguer, que fugí a Barcelona, a casa d'una família que havia conegut en les sessions d'exorcismes. Se sent acorralat i és quan comença a publicar a El Noticiero Universal una sèrie d'articles que després aplegarà sota el títol En defensa pròpia; així neix el "cas Verdaguer", que dividí l'opinió pública. El bisbe de Vic el suspèn a divinis. D'aquest períodetràgic de la seva vida és el llibre Flors del Calvari (1896). Dos anys després, gràcies a les gestions de l'arquebisbe de Madrid i als agustins d'El Escorial, se li aixeca la suspensió i és admès a la diòcesi de Betlem, on passa els últims anys amb gran penúria econòmica. Encara publicà Santa Eulària (1899) i Aires del Montseny (1901). La seva mort li tornà la grandesa i el seu enterrament fou un gran acte multitudinari.

               - Obres més importants ( en penges una imatge i un resum de cada una d'elles)

Poesia

  • Dos màrtirs de ma pàtria, o siga Llucià i Marcià. Vic: Eco de la Montaña, 1865.
  • Qui com Déu? Vic: Impremta Anglada, 1869.
  • Novas cansons de Nadal. Vic: Estampa de Ramon Anglada, 1871.
  • Cansonetas del mes de Maria. Vic: Estampa de Ramon Anglada, 1872.
  • Passió de Nostre Senyor Jesucrist. Barcelona: Tipogrfia Catòlica, 1873 / Barcelona: Distribuidora Balmes, 1973.
  • L'Atlàntida. Barcelona: Jocs Florals, 1877.
  • Idil·lis i cants místics. Barcelona: Llibreria d'Eusebi Riera, 1879.
  • Cançons de Montserrat ara novament dictadas y en celebració del milenar publicadas. Vic: Biblioteca dels Escons de Catalunya-Estampa de Ramon Anglada, 1880.
  • Llegenda de Montserrat. Vic: Biblioteca dels Escons de Catalunya-Estampa de Ramon Anglada, 1880.
  • Salteri franciscà. Romancets sobre la prodigiosa vida del patriarca Sant Francesch. Vic: Estampa de Ramon Anglada, 1882.
  • A Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Estampa La Española, 1883.
  • Caritat. Poesies estampades a favor de les víctimes dels terratrèmols d'Andalusia. Barcelona: Fidel Giró. Llibreria d'Àlvar Verdaguer, 1885.
  • Canigó. Llegenda pirenaica del temps de la Reconquista. Barcelona: Llibreria Catòlica, 1886.
  • Lo somni de Sant Joan. Llegenda del Sagrat Cor de Jesús. Barcelona: Llibreria i Tipografia Catòlica, 1887.
  • Pàtria. Barcelona: Estampa de Fidel Giró, 1888.
  • Col·lecció de Càntics religiosos per al poble. Aplec de fulls solts des del 1886. Tipogràfica Catòlica, 1889.
  • Jesús infant: Natzaret. Barcelona: Llibreira de Bastinos. Estampa de Fidel Giró, 1890.
  • Jesús infant: Betlem. Barcelona: Llibreria de Bastinos-Estampa de Fidel Giró, 1891; Barcelona : Josep Porter, 1946.
  • Jesús infant: La fugida a Egipte. Barcelona: Llibreria de Bastinos. Estampa de Fidel Giró, 1893.
  • Veus del Bon Pastor. Vic: Estampa de Ramon Anglada, 1894.
  • Sant Francesc. Poema. Barcelona: Tipografia "L'Avenç", 1895.
  • Flors del Calvari. Llibre de consols. Barcelona: Impremta de Henrich i Companyia, 1895.
  • Jesús infant. Tres parts. Llibreria Bastinos-Impremta de Henrich i Companyia, 1896.
  • Montserrat. Llegendari, cançons, odes. Barcelona-Sarrià: Estampa de Francisco X. Altés, 1898.
  • Santa Eulària. Poemet. Barcelona: Estampa de Francisco X. Altés, 1899.
  • Aires del Montseny. Barcelona: Publicació Joventut, 1901.
  • Flors de Maria. Barcelona: Estampa de la Casa Provincial de Caritat, 1902; Barcelona: Selecta, 1954.
  • La mellor corona. Barcelona: Tipografia "L'Avenç, 1903.
  • Corpus Christi. Barcelona: Tipografia "L'Avenç", 1903.
  • Al Cel Barcelona: Establiment gràfic de J. Thomàs, 1903.
  • Eucarístiques. Barcelona: Tipografia "L'Avenç", 1904; Barcelona: Biblioteca Selecta, 1952 [9a ed].
  • Colom, seguit de Tenerife [Dins Disperses]. Barcelona: Tipografia "L'Avenç", 1907.
  • Càntic dels càntics. Precedit d'Els jardins de Salomó. Barcelona: Tipografia "L'Avenç", 1907.
  • Perles del "Llibre d'Amic i Amat" d'en Ramon Llull. Barcelona: Tipografia "L'Avenç", 1908.
  • Els pobres. Els Sants. Barcelona: Tipografia "L'Avenç", 1908.
  • Amors d'En Jordi i Na Guideta [Poema compost abans de 1865]. Barcelona: Ilustració Catalana, 1924.
  • Jovenívoles [Poesies creades abans de 1866]. Barcelona: Ilustració Catalana, Volum XXIX de l'"edició popular" d'Obres Completes, 1925.
  • Barcelonines. Barcelona: Il.lustració Catalana, Volum XXVIII de l'"edició popular" d'Obres Completes, 1925.
  • Disperses Barcelona: Ilustració Catalana, Volum XXX de l'edició popular" d'Obres Completes, 1925.
  • L'Atlàntida enfonsada. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1946.
  • Brins d'espígol. Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses, 1981 / Vic: Eumo, 1994, [2a ed].
  • La Pomerola [Dins Ricard Torrents, Verdaguer. Estudis i Aproximacions]. Vic: Eumo, 1995.
  • Del Canigó a l'Aneto. Lleida: Pagès Editors, 2002 [Ed. de Narcís Garolera i Curt Wittlin].
  • En creu Barcelona: Cruïlla, 2005.
  • Poemes i cançons de Nadal Barcelona: PAMSA, 2007.
  • Pàtries [cur. Ricard Torrents]. Folgueroles: Verdaguer Ed., 2014.



  • Prosa


  • Excursions i viatges de Mossèn Jacinto Verdaguer. Barcelona: La Il·lustració Catalana-Estampa de Fidel Giró, 1887
  • Dietari d'un pelegrí a Terra Santa. [a "La Veu de Montserrat" i "La Il·lustració Catalana", 1877 i 1888]. La Il·lustració Catalana, 1888;
  • Roser de tot l'any. Dietari de pensaments religiosos. "La Veu de Catalunya", 1893; "La Catalana", estampa de Jaume Puigventós, 1894.
  • En defensa pròpia. Col·lecció d'articles vindicatius publicats a la premsa de 1895;
  • Escrits inèdits de J.V. Vol. I Barcelona: Barcino, 1958.
  • Epistolari de Jacint Verdaguer [Onze volums, a càrrec de Josep M. de Casacuberta i Joan Torrent i Fàbregas, entre 1959 i 1993]. Barcelona: Biblioteca verdagueriana-Barcino, 1959-1993.
  • Escrits inèdits de J.V. Vol. II (Colom). Barcelona: Barcino, 1978.
  • De Tánger a Sant Petersburg: excursions i viatges. Barcelona: Tusquets, 2003.
  • Dimonis. Apunts de Jacint Verdaguer a la Casa d'Oració Folgueroles: Verdaguer Edicions, 2014.



  • Teatre


  • L'adoració dels pastors. "Lo Pensament Català", 1901.













  • martes, 21 de noviembre de 2017

    T'agradarà conèixer el valors del Petit Príncep


    Resultado de imagen de el petit princep

    "Antoine de Saint-Exupéry, cèlebre escriptor i aviador francès, autor d''El Petit Príncep'. Aquesta efemèride ha sigut celebrada a les xarxes socials com Twitter, on Saint-Exupéry, nascut en el si d'una família d'aristòcrates de Lió i desaparegut el juliol del 1944 quan pilotava un avió de l'Exèrcit francès, ha sigut 'trending topic' del dia. Per recordar-lo, repassem algunes de les millors frases d''El Petit Príncep', la seva obra més famosa. Trufada d'experiències autobiogràfiques, aquesta novel·la curta és el llibre francès més llegit i més traduït del món. Considerat un llibre per a nens, en realitat tracta temes profunds com el sentit de la vida, la soledat, l'amistat, l'amor i la pèrdua."

    FRASES EMBLEMÀTIQUES DEL LLIBRE QUE T'AGRADARAN, LES HAS DE LLEGIR, PENJAR AL TEU BLOG I EXPLICAR-NE EL SIGNIFICAT DE CADA UNA:

    1. "Demano perdó als nens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc un altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. I és clar, necessita molt que la consolin. Si amb totes aquestes excuses no n'hi ha prou, vull dedicar aquest llibre al nen que va ser aquesta persona gran. Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin)".
    La gent  cuant creix s'en ha de rescordar de quant era petit de les tonteries que es feia i que era divertit.
    2. "Quan un està molt trist són agradables les postes de sol".
    Que et pot reconfortar  veurer la posta de sol
    3. "Els homes ja no tenen temps per conèixer res; compren les coses ja fetes als comerciants; però com que no hi ha cap comerciant d'amics, els homes ja no tenen amics".
    Que la gent ja no s'esfroça per res i molt menos per consevar una amistat.
    4. "Les paraules són font de malentesos".
    Qui mal enten mal respon.
    5. "Això que veig aquí només és una escorça. El verdaderament important és invisible".
    La gent no es mostra realment com es. 
    6. "Caminant en línia recta, no es pot arribar gaire lluny".
    Que s'han de correr perills per arribar enfora
    7. "Nosaltres, que comprenem la vida, ens burlem dels números".
    Ho saben tot en certesa. 
    8. "Als grans els agraden les xifres. Quan se'ls parla d'un nou amic, mai pregunten sobre el que és essencial".
    No ho sé
    9. "S'ha de demanar a cadascú el que està al seu abast".
    No s'ha de demanar l'impossible. 
    10. "Aquest és el meu secret: només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls".
    Lo verdaderament important no es veu.
    11. "Si tu em domestiques, llavors tindrem necessitat l'un de l'altre. Per a mi seràs únic al món. Per a tu, jo seré únic al món".
     S'estimaran i es faràn costat un a l'altre.
    12. "El que fa bonic un desert és que en algun lloc amaga un pou".
    no tot el que es el que pareix, s'han de fixar en les coses. 
    13. "No era més que una guineu semblant a cent mil altres. Però jo la vaig fer la meva amiga i ara és única al món".
    que ara són amics ara es unic. 
    14. "És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important". 
    són les coses viscudes amb algu que fa la persona especial. 
    15. "És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres. Si aconsegueixes jutjar-te rectament és que ets un verdader savi".
    Que es dificil fer els contes al teu redol perque no solem acceptar la realitat, pero si ho fas ets una persona savia.
    Resultado de imagen de el petit princep fragments

    lunes, 20 de noviembre de 2017

    El Petit Príncep

    Aquí teniu un fragment del llibre El petit príncep. Esper que vos agradi i vos faci meditar. Reflexionar sobre el que és realment important en aquesta vida i adonar-nos de si ho tenim oblidat. Després el podeu incorporar al vostre blog amb un comentari personal com a introducció. Aquest llibre no vos el podeu perdre! També cerca informació sobre el seu autor i sobre el llibre mateix.

    Heu de saber que ja hi ha la pel·lícula en dibuixos animats i és molt bona. 

    Resultado de imagen de el petit princep pelicula

    El Petit Príncep i la Guineu.

    “Hola, bon dia -digué la guineu.
    - Qui ets? -digué el petit príncep-; ets força bonica.
    - Sóc una guineu -digué la guineu.
    - Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist…
    - No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.
    - Ah! Perdona -va fer el petit príncep.
    Però després d’una reflexió, afegí:
    - Què vol dir “domesticar”?
    - És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir “crear lligams”.
    - Crear lligams?
    - Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.
    (…)
    -La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. Els teus me’n faran sortir, com una música. I després, mira! veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden a res. Què n’és de trist això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat. El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. M’agradarà la remor del vent entre el blat…
    La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:
    - Si em vols fer el favor… domestica’m! -digué.
    - Prou voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
    - Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.
    - Què s’ha de fer? -digué el petit príncep.
    - S’ha de ser molt pacient. Primer t’asseuràs una mica de lluny de mi, sobre l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop…
    El petit príncep va tornar l’endemà.
    - Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat!! Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor…
    És així com el petit príncep domesticà la guineu. Quan fou hora de marxar:
    - Tinc ganes de plorar!… -digué la guineu.
    - Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués…
    - És clar que sí -digué la guineu.
    - Però te tocarà plorar!
    - I força -digué la guineu.
    - Així no hi has guanyat res!
    - Sí que hi he guanyat -digué la guineu-, per allò del blat.
    (…)
    - Adéu -digué.
    - Adéu -digué la guineu-. Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.
    - És el temps perdut amb alguna cosa el que la fa important. Els homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu-. Però tu no ho oblidis. Et fas responsable per sempre més del que tu has domesticat”.
    Antoine de Saint-Exupéry. El Petit Príncep.

    1.- Saint-Exupéry va ser un reconegut pilot, pioner de l'aviació moderna. Abans de la Segona Guerra Mundial, va treballar per al correu postal francès (1926) en vols internacionals
    2.- Antoine va néixer en una família acomodada. Va ser el tercer de cinc fills del comte Jean de Saint-Exupéry. Va tenir tres germanes i un germà, que va morir als 15 anys de febre reumàtica. Antoine el va acompanyar en el seu llit de mort; seva impressió d'aquest succés va ser plasmada en el final de "El Petit Príncep".
    3.- Saint-Exupéry solia volar la ruta Tolosa - Dakar. En diverses ocasions, el pilot va haver de negociar amb forces marroquines que havien pres a aviadors caiguts com a presoners. Gràcies a aquesta tasca, el govern francès li va condecorar amb la medalla de la Legió d'Honor.
    4.- Va viure un temps a l'Argentina. El 1929, va ser nomenat director d'una companyia aèria postal en aquest país. 
    5.- va iniciar la seva carrera com a escriptor l'any que va ser enviat a l'Argentina. El seu primer novel·la curta es va titular "L'Aviador" i va ser publicada en una revista literària. Va aconseguir el reconeixement públic el 1931, quan va escriure "Vol nocturn", una obra en la qual va plasmar les seves experiència com a pilot i directe de l'aerolínia argentina. Amb aquesta novel·la va guanyar el Prix Femina, un famós guardó literari a França.




    miércoles, 15 de noviembre de 2017

    Joanot Martorell

    1. Cerca informació sobre Joanot Martorell. Explica la seva vida i conta aquell aspecte que trobis més particulars. Època a la qual pertanyia? Característiques?


    Joanot Martorell va néixer a Gandia (València) aproximadament en 1414 i va morir a 1465. Els seus pares, Francesc Martorell, (Jurat de València, que va estar al servei del rei Martí l'Humà), i Damiata Mompalau, van tenir molta descendència entre la qual Joanot era el segon, Damiata i Isabel (primera esposa d'Ausiàs March, morta en 1439, senyora del castell i la Vall de Xalon), Galceran (ciutadà de València), Joan Jofre i Jaume (que van ser donzells) i Aldonça.
    Martorell va obtenir el càrrec de procurador de Dénia i Xàbia, va viatjar molt per tot Europa, es diu que va visitar l'Orient, i segons els escrits històrics en 1438 va estar a Anglaterra, en 1443 a Portugal i els anys 1442 i 1454 a Nàpols.

    Martorell escribió muchas cartas y un relato de novela caballeresca y tratado teórico sobre la caballería bajo el título “Guillem de Varoic”, pero la obra que lo inmortalizó fue “Tirant lo Blanch”, catalogada como la primera gran novela moderna, por su riqueza de procedimientos y realismo. Es una obra original, sorprendente, de excelente narrativa y exuberante imaginación, propia de un gran escritor que ha leído y viajado mucho. Miguel de Cervantes en El Quijote la calificó de: “Por su estilo es éste el mejor libro del mundo”.

    El crítico Martí de Riquer opina que “donde el Tirant lo Blanc es inolvidable y mantiene unos valores que recibe agradablemente el lector moderno es cuando Joanot Martorell, hace hablar a sus personajes, alejando toda retórica, en un diálogo breve, tajante y familiar”.

    La novela está basada en gentes de heroicidad y leyenda. Está protagonizada por Tirant lo Blanc, personaje novelesco hijo de Blanca, descendiente del Duque de Bretaña y señor de la Tiranía, cerca de Inglaterra. La historia se desarrolla por Europa, por el Mediterráneo y por Constantinopla.
    Como la mayoría de los escritores de su época, Martorell resalta que su obra había sido escrita en “vulgar” lengua valenciana, la normal y usada en tierras valencianas. (Lo de vulgar hace referencia al Latín, lengua culta, en contraposición al “romance”, “lengua vernácula” o “vulgar” lengua del pueblo, la lengua valenciana).

        2. Comenta la seva gran obra Tirant lo blanc. Penja al teu blog tota la informació que trobis, en fas un resum i copia'n un fragment. Explica les característiques de l'època medieval en aquest fragment i el contingut.

      
    El Tirant és la història d’un cavaller que s’enfronta amb el seu destí guerrer i amorós, un repte que esdevindrà llegenda en aconseguir allò que els reis de la seva època van ser incapaços de fer: defensar amb èxit Constantinoble de l’ofensiva turca. En definitiva, tant pel seu contingut com per la seva forma expressiva el Tirant lo Blanc és una de les grans novel·les europees de tots els temps, com ja ho va afirmar Cervantes en el Quixotquan va salvar l’obra de la crema dels maleïts llibres de cavalleries que havien fet embogir el seu protagonista, i té la primacia entre la novel·lística catalana.



    lunes, 13 de noviembre de 2017

    barbarismes

    Barbarismes

    Cerca la paraula correcta als següents barbarismes
    Despues: després
    Puesto: lloc
    Semafuru: semàfor
    pues/pos: idò
    barco: vaixell
    deport: esport
    campeonat: campionat
    tenir que: haver de 
    Cantitat: quantitat
    Casi: quasi

    barbarismes

    Barbarismes

    Resultado de imagen de barbarisme

                1. Entra a n'aquest link per practicar els barbarismes:

            http://www.mariainmaculada.es/valencia/recursos/barbarismes.htm

    la il·lustracio

    La il·lustració

    Resultado de imagen de illustracio



                    1. Cerca informació sobre la Il·lustració i els seus pensadors, penja també imatges de cada un d'ells.
    Personajes Importantes John Locke, Voltaire, Montesquieu, Jean Jacques Rousseau, Denis Diteroit, Francois Quesnay, Federico II de Prusia, María Teresa y José II de Austria, Catalina la Grande de Rusia, Carlos III de España.
    Surge a partir de un cambio generalizado en la mentalidad de algunas personas de la época. Se desarrolló en Europa durante el Siglo XVIII. Denominado también “Siglo de las Luces”

                    2. Escriu amb una frase la idea principal dels il·lustrats.

    socials tema 1

    Exercicis socials tema 1

    Resultado de imagen de monarquia absoluta


         1. Cerca informació sobre el que és una monarquia absoluta i com s'organitza. Quins reis varen exercir aquest tipus de monarquia? Posa exemples. Penja imatges sobre el tema.

    Característiques principals- El poder és de caràcter diví: l'autoritat del Rei va ser designada per Déu.- Tot el poder està en mans del rei, qui s'assessora amb un grup de consejeros.- No hi ha divisió de poders o funcions de l'Estat.- no hi ha organismes fiscalitzadors del govern, pel fet que tot el que determina el rei és correcte perquè ell és el ministre de Déu.- el poble no té drets polítics.- el rei és considerat naturalment bo, correcte i just. S'estableix que el rei vetlla pel bé comú, és a dir, les seves accions són favorables per al poble. 9. - Hi havia un rei únic, vitalici, hereditari i teocràtic el que cap a que el monarca dictés totes les lleis d'acord als seus interessos i la dels nobles, que estaven per aconsellar al rei en les seves decisions encara que aquest sempre tenia l'última paraula .- Unificació territorial i submissió de la noblesa a la Corona.- Augment del poder polític dels monarques recolzat en una administració molt organitzada formada per funcionarios.- Existència d'un exèrcit mercenari i permanent al servei de la monarquia.- Control de l'administració de justícia per part dels Reis.- Organització de les relacions exteriors a través de la diplomàcia, amb ambaixadors per resoldre els conflictes de forma negociada


    tema 1 socials

    Exercicis socials tema 1

    Resultado de imagen de agricultura subsistencia

        1. Cerca informació sobre l'Antic Règim i en fas un resum.
    Anomenem Antic Règim al Sistema econòmic, polític, social i cultural existent a Europa des de el segle XVI al segle XVIII, abans de la Revolució francesa. El terme, l’expressió “Antic Règim” va ser introduït pels revolucionaris francesos al 1789 durant la Revolució Francesa per designar a la forma de vida existent abans de la revolució i a la qual, la mateixa revolució, havia de posar fi.
    na economia poc desenvolupada que quasi no podia satisfer les necessitats bàsiques de la població (economia de subsistència) Una societat estamental, en la que podíem diferenciar dos grups : Privilegiats (minoria) i NO Privilegiats majoria Un sistema polític absolutista, en el qual manava una sola persona: El rei ( Monarquia Absoluta ) Una cultura dominada majoritàriament per la religió. Tot s’explicava en base a la religió cristiana: L’organització social, el govern, ...
        2. Explica el que és l'agricultura de subsistència, cerca exemples i imatges de la mateixa.
    1. L'agricultura és l'activitat econòmica més important en la història de la humanitat i constitueix la base alimentària de la població mundial.
    2. L'agricultura de subsistència és una manera d'agricultura en la qual una part de la terra produeix només prou per alimentar la família que hi treballa. Comunament, a les extensions de terra amb aquesta finalitat se'ls crida Conuco. L'agricultura de subsistència, per definició, produeix únicament suficient aliment per a sostenir als seus agricultors a través de la seva activitat diària normal.