Esquema tema 2 socials
Apartat 1: L'esclat de la Revolució Francesa
- Les causes de la Revolució
Des de 1760- Males collites que provoquen l'alçada de preus i el descontentament popular
La burgesia es mostrava descontenta per la seva marginació política, només els privilegiats podien tenir càrrecs i gaudir de reconeixement social
Posar fi a la monarquia absoluta
La monarquia estava sumida en una crisi financera profunda i la solució passava per una reforma fiscal que obligàs els privilegiats a pagar impostos
- El començament de la Revolució: 1789
Els privilegiats es va negar a pagar impostos i varen obligar a Lluís XVI a convoccar els Estats Generals, els únics que podien aprovar una reforma fiscal.
Els Estats Generqals eren formats pels representants de a noblesa, el clero i el Tercer Estat, cada grup tenia un únic vot i deliberen per separat.
El Tercer Estat, era el grup més nombrós, exigien la deliberació conjunta i el vot per persona, perquè constituïen la majoria i consideraven que representaven la voluntat de la nació.
- La fi de l'Antic Règim
14 de juliol varen assaltar la Bastilla i es varen disposar a defensar per la força el procés revolucionari.
La revolució s'hi va manifestar en forma de revolta antisenyorial amb la destrucció de resistència i documents senyorials.
4 d'agost l'abolició dels previlegis feudals i va promulgar la Decolaració de Drets de l'Home i del Ciutadà que reconeixia les llibertats individuals i col·lectives i la igualtat davant la llei i els imposts.
Apartat 2: Les Etapes de la Revolució Francesa
- La monarquia constitucional (1789-1792)
1791 es va promulgar una Constitució
Constitució: separació de poders, sobirania nacional i igualtat legal dels ciutadans.
Sufrigi cesatari: podien votar els qui tenien una determinada riquesa.
Assamblea Legislativa: va redactar noves lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans: prohibint tortura, obligaven la noblesa a pagar impostos i adolien els gremis.
Solucionar la crisis financera es varen expropiar els béns de l'església.
El nou règim comtava amb molts opositors: la o¡noblesa, el clero i la monarquia.
La monarquia va fugir de París per unir-se a l'exèrcit austríac, que planejava envair França i restablir l'absolutisme
1792 l'Assamblea Legislativa va declarar la guerra a França. Això va originar una revolta dels Sans-Culotts.
- La República Democràtica (1792-1794)
Aquesta convenció va jutgar el rei Lluis XVI juntament amb la seva esposa varen ser executats a la guillotina.
Aquesta fet va provocar l'aliança de les monarquies europees contra la França Revolucionària.
1793 els Jacobins varen aconseguir el pader i varen detenir els principals dirigents polítics girondins. Promulgaren una constitució basada en la democràcia social.
El nou executiu va concentrar tot el poder en Robespierre. La República va impulsar la política del Terror, es van suspendre les llibertats i es castigà amb la presó o la mort els sospitosos de ser contrarevolcuionaris.
S'aprovaren una sèrie de lleis socials: el control dels preus i dels salaris, la distrubució dels béns dels contrarevolcionaris entre els indigents, la venda de les terres del clero en petits lots i la instruccions obligatòries. També es varen tancar les esglésies i es restablí el culte de la raó.
Mitjançant un cop d'Estat, el juliol de 1794, varen ser derrocars i executats Robespierre i altres dirigents jacobins.
- La República Burgesa (1794-1799)
Es va elaborar una nova Constitució que atorgava el poder exectutiu a un govern cel·legiat, restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu al Consell dels Cinc-Cents i al Consell dels Ancians.
El nou govern pretenia tornar als principis de la Constitució.
Aquesata nova república va haver de fer front a l'oposició de l'aristocràcia i de les classes populars que patien la puja contínua dels preus.
L'exèrcit es va proposar com l'única institució capaç d'imposar ordre i d'assegurar la defensa nacional.
El 1799 en Napoleó Bonaparte amb el suport de la burgesia va protagonitzar un cop d'Estat que va posar fi al Directori i va inagurar el Consolat
Apartat 3: L'IMPERI NAPOLEÒNIC
Nomenat cònsol i la seva política de govern es va encaminar a consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa, evitant el retorn de l'absolutisme i allunyant del poder els sectors més radicals.
Retorn dels exiliats que aceptassin el nou ordre i va firmar un acord amb l'Esglesia per restablir la pau religiosa.
Una reforma administrativa de caràcter centralista amb la creació de la figura dels prefectes.
Es va promulgar un codi civil i es varen reformar l'hisenda i el sistema d'ensenyament
1804 Napoleó es va fer coronar emperador.
- Les Conquestes Napoleòniques.
Les seves tropes varen aconseguir conquerir una gran part d'Europa i, el 1818 el seu imperi anava d'Alemanya a Espanya i excepte la Gran Bretanys bona part de la resta d'Europa era sota el control de França
Napoleó va col·locar al tron familiars o generals del seu exèrcit i s'hi varen imposat les idees revolucionàries: la supressió dels drets senyorials, dels delmes i dels privilegis nobiliaris, i la consagració de la llibertat i de la igualtat legal.
- La caiguda de Napoleó
Els ideals de llibertat dels francesos suport ideològic de molts països per oposar-se a la presència francesa.
L'aixecament protagonitzat pels espanyols l'any 1808 contra la invesió i la imposició d'un rei estranger va ser primer i el que va marcar la decadència de l'impero Napoleònic.
1814 Napoleó abandona el poder
1815 va ser derrotat a Waterloo i va ser desterrat a l'illa de Santa Helena
1821 va morir a la mateixa illa on va ser desterrat
Apartat 4: Restauració, Liberalisme i Nacionalisme
- L'Europa de la restauració
Objectiuera la restauració de l'absolutisme monàrquica
Retornar els monarques al seu torn, les quatre grans potències varen remodelar el mapa europeu en profit seu, sense tenir en compte les aspiracions nacionals dels pobles.
França va tornar a les seves fronteres del 1792 i l'Imperi Napoleònic es va dividir entre els vencedors. Les decisions del Congrès de Viena es varen completar amb la Santa Aliança, un tractat d'ajuda mútua entre els monarques europeus davant de qualsevol amenaça de revolució liberals, que admetia el dret d'intervenció militar.
Retorn a l'Antic Règim, les idees generals per la Revolució Francesa havien influït a molts països europeus.
1815 el liberalisme i el nacionalisme es varen converir en dues forces d'oposició a la Restauració.
- El liberalisme
L'individu lliure és un ciutadà i el conjunt de ciutadans constitueix la nació que té la sobirania.
Les decisions emanen d'una assemblea elegida per sufrigi que elabora les lleis, també defensa la necesitat d'una Constitució que asseguri la divisó de poders perquè no siguin mai absoluts.
El dret de propietat és una llibertat fonamental i l'economia es basa en el mercat.
L'Estat na ha d'intervenir en els afers econòmics.
- El Nacionalisme
La nació és un conjunt d'individus que tenen una sèrie de lligams culturals propis i que volen viure en comuntitat.
El nacionalisme es va expandir per Europa al llarg del segle XIX eb defensa d'una Europa de nacions lliures enfront de l'Europa absolutista.
Els nacionalistes volien fer coincidir estat i nació.
Tot això va donar lloc a moviments independentistes a l'Imperi Otomà i a l'Imperi Austrohongarès va originar la lluita d'italians i alemnys per aconseguir la unificació dels països respectius en un Estat únic.
