Dona d'aigua
DONA D'AIGUA
Es pentinava,
entre grans parets rocoses,
la seva llarga cabellera,
cantant,
i respirava l'oxigen de la nit.
Havia sortit,
a la superfície,
per sentir la suavitat de l'aire
i admirar els raigs de la lluna
(que contemplava).
Era una dona d'aigua,
de fum,
amb bellesa temptadora:
si t'atrapava la seva mirada
et converties en una pedra.
El seu regne eren les profunditats
de les aigües vidrioses
que brollaven de les fonts ufanes
(gran espectacle aquàtic).
La seva bellesa era un parany,
de fet,
tota bellesa ho pot ser.
Les pedres que trobeu vora
estanys,
llacs
o salts d'aigua,
són temptacions de qui no va poder
resistir-se a l'encanteri
d'una sinuosa dona d'aigua,
de fum.
Antònia Lladonet
1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.
Les dones d'aigua (també dites dones de fum i d'aigua, encantades, aloges, goges o paitides) són éssers de la mitologia catalana, figures femenines que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis.
2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.
Es diu que se les pot observar amb facilitat a la Nit de Sant Joan, però normalment només se les pot observar d'amagat, com espiant un misteri, en nits de lluna plena.
El mateix mite se’l troba amb diversos noms: aloges a l'extrem oriental del Pirineu, paitides al Montseny, dones de fum (també llufes) a l'alta muntanya.
3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.
1a estrorfa: esta amagada entre roques.
2a estrofa: surt de les roques per agafar aire i observar la lluna.
3a estrofa: és una dona molt guapa però si la mires als ulls et converteixes en pedra.
4a estrofa: el seu "castell" eren a les aigues vidrioses.
5a estrofa: la seva bellesa és una trampa.
6a estrofa: Les pedres de devora estanys, llacs, rius, ets son de persones que no han caigut a la trampa de les dones de l'aigua.
5a estrofa: la seva bellesa és una trampa.
6a estrofa: Les pedres de devora estanys, llacs, rius, ets son de persones que no han caigut a la trampa de les dones de l'aigua.
4. Per què eren perilloses?
Perquè amb una mirada et convertien en pedra.
5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?
Les pedres de devora llacs son persones que han caigut a la trampa de les dones de l'aigua.
No hay comentarios:
Publicar un comentario