art (dossier tema7)

Art (dossier tema 7)

  1. Cerca les diferències entre l'art romàntic i el realista. Acompanya-ho d'imatges adients.
Art Romàntic: va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Art Realista: és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art.

  2. Quines eren els valors del Romanticisme?

El romanticisme va ser una reacció contra l'esperit racional i hipercrític de la Il·lustració i el neoclassicisme, i anteposava, abans de tot:

• La major importància del sentiment enfront de la raó.
• El dramatisme, amb accions i emocions portades a l'extrem.
• La forta tendència nacionalista de cada país.
• La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
• La de l'originalitat en contra de la tradició grecollatina.
• La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
• La nostàlgia per un paradís perdut (la infància o una nació).
• L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc de l'obra perfecta, conclosa i tancada.

  3. Què volien mostrar els artistes del Realisme? Per què?

La influència del cientifisme i l'aparició de la fotografia són factors determinants en la definició de l'estètica realista de la pintura realista. El moviment realista va néixer a França i s'estengué arreu. Els principals representants del realisme pictòric foren Gustave Courbet (1819–1877), Honoré Daumier (1808–1879) i Jean François Millet (1814-1875), Mario Bardi (1922-1998)
El realisme vuitcentista català té un representant molt primerenc: Ramon Martí i Alsina (1826-1894), que conegué a París l'eclosió del moviment i n'importà l'estil. A la dècada dels anys setanta alguns dels seus deixebles, com Joaquim Vayreda (1843-1894), en difongueren el mestratge.

  4. Cerca informació sobre l'escultura i l'arquitectura del segle XIX i en fas un esquema-resum amb imatges.

versos d'estiu

Versos estiu

Aquest poema m’ha agradat especialment. Un poema vital, enèrgic, ple de bon rotllo i molt original per la forma… Vosaltres què en trobau? Fes-ne un comentari personal al teu blog, n'expliques el contingut i dius per què t'ha agradat o per què no t'ha agradat! Argumenta les teves respostes

Llum d’or

S

O

R

R

A

Sóc a terra,

sobre les dunes,

absorbint l’energia tendra,

gaudint de la llum bruna.

C

A

L

I

U

Raigs d’il•lusions

plens de colors.

Arcs de sant Martí

d’iris infinits.

S

O

L

Mulla’m la cara de calor.

Entra dins l’ànima sense por.

Torra’m la pell nua,

mentre la lluna sua

L

L

U

M

Obre la meva ment.

Allibera-la del turment.

Estigues sempre present.

Les idees ens faran eterns.

M

A

R

Endinsa’m a la profunditat

de la calma mediterrània.

No ens cal respirar.

Només amar.

A

M

O

R

Llum d’or.

Carolina Ibac

 

 Aquest poema xerra de les diferents "etapes" que te l'estiu. No és un poema que m'encanti perquè no m'agraden els poemes, l'estructura està molt bé.

NUMERALS

Numerals

Escriu en lletres els numerals següents:

24.563.716 flors

Vint-i-quatre milions cinc-cents seixanta tres mil set-cents setze.

                 

33.854 llibres

Trentra tres mil vuit-cents cinquanta quatre

96.621 caixes

noranta sis mil sis-cents vint-i-dos

85.426.917 euros

vuitanta cinc milions quatre-cents vint-i-sis mil nou-cents disset

Escriu els numerals ordinals següents:

765ns set-cents seixanta cinquens

21é vint-i-uné  76a setanta sissa

83a. vuitanta tressa    34es trentaquatres

Escriu els numerals abreujats següents:

cent setanta-seté 177e

mil sis-cent trenta-dosena 1632ena

cinquanta-dosena 52ena

cinc-cents vint-i-sisé 526é

refugiats

Refugiats

             1. Explica la teva opinió personal sobre el tema actual dels refugiats de Síria. Cerca informació sobre el problema polític de Sìria i del per què de la guerra. Adjunta també imatges representatives i mapes situacionals. Mínim 20 línies.

  Dos anys i mig després de l'esclat de la guerra civil a Síria, la situació del país és més fosca i els objectius de les diferents parts en el conflicte semblen cada vegada més ambigus.
Per entendre el conflicte a Síria és essencial conèixer les diferents corrents islàmics: el xiisme i el sunnisme. Per als xiïtes, solament els descendents directes de Mahoma estan autoritzats per a ser líders de la fe; mentre que en el cas dels sunnites, no cal que els líders siguin procedents directament de Mahoma. Per a qualsevol que no s'identifiqui amb l'Islam aquesta diferència pot significar poc, però és un principi fonamental per als musulmans i causa de molts conflictes bèl·lics.
Bashar al-Assad, qui pertany a la minoria alauita xiïta, és el president de Síria, un país de majoria sunnita. En el cas d'una caiguda, els alauites probablement estarien exposats a la venjança de la insurgència sunnita i perdrien el poder per sempre. Aquesta és la raó per la qual Assad no pot abandonar el poder. Després de l'esclat de la violència denominada com Primavera Àrab (2011) no hi havia -en el seu punt de vista- una altra opció que seguir l'escalada fins l'amarg final. No obstant això, Assad va decidir enfrontar les protestes d'una manera desproporcionadament violenta. Una reacció indulgent per part d'Assad podria haver evitat que la situació empitjorés. La resposta d'Assad pot explicar-se en part pel passat del seu pare, qui en els ochentas com a president de Síria, va enfrontar als aixecaments amb violència, estratègia amb la qual va tenir èxit i per tant, possiblement va influir al seu fill a prendre una resposta incorrecta.
 El govern xiïta d'Assad és recolzat per l'Iran, un país xiïta, que ha lluitat per la influència a la regió des de fa milers d'anys. Una presa de control sunnita alteraria el delicat equilibri de forces, i el corredor xiïta de l'Iran, Síria i l'organització terrorista libanesa Hezbol·là perdria el seu poder. Amb les mateixes raons, Aràbia Saudita i Qatar han brindat suport financer i logístic als rebels sunnites doncs d'aquesta manera Síria es convertiria en un estat sunnita, el que canviaria l'equilibri geopolític del poder a l'Orient Mitjà al seu favor.
 No obstant això, els jugadors principals en aquest conflicte són Rússia i els EUA Rússia des del començament del conflicte ha donat suport a Assad, ja que té el seu únic port en el Mar Mediterrani a la ciutat siriana de Tartus -l'únic port marítim de Rússia, que no es troba en un antic territori de la Unió Soviètica i per tant d'importància estratègica vital. D'altra banda, la política exterior de Rússia, després de la caiguda de la Cortina de Ferro, s'ha caracteritzat per ser no intervencionista en els assumptes interns d'altres països. Antecedents d'aquesta directiva és l'heterogeneïtat ètnica de Rússia i el temor que la intervenció internacional pot ser utilitzada com un argument en les fràgils estructures estatals russes per a futurs aixecaments. Una presa de control sunnita podria tenir, per exemple, un impacte en els musulmans del sud de Rússia i així desestabilitzar la regió. A més, la política exterior de Rússia també es regeix sota l'anomenat "joc de suma zero", on decisions com aquesta es prenen per demostrar la seva pròpia força, ja que el fet que EUA no guanyi representa un èxit per a Rússia.
 Alhora, els EUA donen suport als insurgents sunnites per fer caure el govern xiïta de Asaad i així debilitar l'aliança Iran-Síria-Hezbollah, principal enemic d'Israel (aliat número u dels EUA al Pròxim Orient). A més, la influència russa a la regió podria veure afeblida. No obstant això, els EUA temen que la caiguda d'Assad i les armes químiques que es troben al país caiguin en mans dels islamistes (sunnites) insurgents i Síria no s'estabilitzi després de la caiguda d'Assad, sinó es converteix en un altre estat fallit, com Somàlia.Una intervenció internacional per solucionar el conflicte sembla poc probable. Les posicions de veto de Rússia i la Xina no han canviat des de 2011 i el Consell de Seguretat de l'ONU no aprovaria una resolució per a una possible intervenció. No obstant això, els EUA podrien justificar una intervenció si demostren una emergència humanitària, com va passar a Bòsnia amb l'OTAN. Si les probabilitats que el Consell de Seguretat de l'ONU per aprovar una intervenció són escasses, la confirmació de l'ús d'armes químiques per part del govern sirià és una peça important del trencaclosques per als americans, ja que viola el dret internacional de la Convenció de Ginebra.
 Per tant, els Estats Units podrien aprofitar l'ús il·legal de les armes químiques per justificar anar per si sols. En realitat, hi ha diverses raons multidimensionals per justificar la seva acció militar: és un senyal que l'ús d'armes químiques contra el seu propi poble no es tolerarà; també representa una manera de desviar l'atenció del conflicte pressupostari als EUA i la possibilitat d'unir demòcrates i republicans en una mateixa causa, així com un signe de la força dels Estats Units, sobretot pel que fa a la nova posició de la Xina al món. I finalment, és una manera d'evidenciar el poder del president Barack Obama enfront de Vladímir Putin, que ha vingut provocant als Estats Units a través d'accions com les restriccions als drets dels homosexuals a Rússia, el rebuig d'adopció per a nens russos als Estats Units i el cas d'Edward Snowden, el qual encara està molt sensible.La solució que s'ha trobat ara -la transferència de les armes químiques a la comunitat internacional- és una situació clàssica de guanyar-guanyar: Putin ja no pot ser acusat de donar suport a la guerra i Obama pot acabar un debat políticament sensible sense perdre la cara .Amb l'adhesió de Síria a la Convenció sobre Armes Químiques de les Nacions Unides, així com el compromís de renunciar a les seves armes químiques i transferir-les a la comunitat internacional, el govern d'Assad guanya temps. Un procediment complicat dels inspectors, els terminis i la burocràcia crea les possibilitats d'un joc del gat i el ratolí i així podrà mantenir el seu status quo probablement per altres anys.Síria seguirà sent un focus de conflicte en els propers mesos o anys, i les disputes internes podrien degenerar fàcilment en un incendi a Israel, a l'Iraq o el Líban. Fins i tot ara el major camp de refugiats de Síria és la cinquena ciutat més gran al Líban. No obstant això, entendre les raons de cadascuna de les parts involucrades és fonamental per entendre el conflicte i el seu abast.

examen tema 5 i 6

Examen temes 5 i 6

   Examen de dimecres 16 de maig:

  Socials   Tema 5: Punts: 1, 2, 3, 4, 6
(part teòrica)
                 Tema 6: Punts: 1, 2, 3, 4

 Català      Tema 5: Saber puntuar un text.
 (part pràctica)
                 Tema 6: Els neologismes i les abreviatures

reflexions

Reflexions

Explica, en devers 10 frases, que acompanya aquesta imatge.

Escriu-ne tu una de la teva collita personal. Ha de ser un consell que dediquis a la humanitat per a viure millor. Acompanya-la d'una imatge adient.

• Que la vida són dos dies i no hem de pensar tant en els mals moments, no ens hem de preocupar tant per els temors, els hem de superar-los, posar-nos nous rets.

• No facis el que no vols que et facin a tu.

entrada lliure

Entrada lliure

               Fes una entrada lliure (amb imatges i explicació pròpia) que sigui llarga.
El difícil diàleg entre pares i fills.
 Alguns conflictes i ruptures sorgeixen quan les dues parts creuen que tenen raó i no deixen anar la seva idea. Aquesta actitud aporta seguretat, però també alimenta el conflicte quan l'altre implicat –per exemple, el nostre fill– opina una mica diferent de nosaltres. Debatre provoca en algunes persones una por de perdre la sensació de seguretat, de mostrar-se vulnerables. Senten que si cedeixen els han vençut. Però si no hi ha diàleg, la ruptura en la relació està gairebé assegurada.
 Les persones construïm una identitat a través de la narrativa: per com expliquem la nostra història personal i per com transmetem la nostra opinió. Sentir que tenim raó, amb una opinió ben formulada i clara, és una manera de reafirmar aquesta identitat. Solem considerar una debilitat el fet de sentir-nos insegurs. Però mostrar-nos disposats a modificar-la i escoltar els altres són en realitat indicadors de la força d'una persona. És més savi reconèixer que un no en sap i mantenir-se obert a altres perspectives. Això ens enriqueix; ens ajuda a comprendre i a decidir amb més claredat. “Es produeix un plaer natural quan parlem amb algú que no ho sap tot, que té la ment oberta i està disposat a escoltar”, il·lustra l'autor budista Jack Kornfield.
El Juan arriba a casa després d'una llarga jornada. La Patricia, la seva filla de 17 anys, està asseguda al sofà. Al cap de poca estona es barallen: aquesta nit ella vol sortir amb els seus amics i ell no l'hi permet. El Juan no sent predisposició per al diàleg perquè la seva ment està ocupada amb els problemes de la feina. Sense prestar l'atenció que cal, la seva resposta immediata és “no”. I, com a adult, pot exposar tantes raons com vulgui.
En general, la filla utilitzarà recursos com “sóc l'única que no pot”, “tots els meus amics hi aniran” o “m'ho vas prometre”. Arguments que sovint no seran considerats com a tals pels pares, cosa que portarà la filla a rebel·lar-se. Si els adults reconeixen els seus punts forts, ella no sentirà que ha de definir-se tant per oposició. Tot i això, la reacció és inevitable, i al pare li costa acceptar-la perquè sent que es qüestiona la seva autoritat. El Juan ha de plantejar-se en què es basa aquesta influència sobre la Patricia. En la por, el respecte, l'amor o la confiança? “Que el meu fill qüestioni els meus ensenyaments no té per què afectar la meva influència”, sosté la Clara, una mare, “però si em mostro insegura, no em farà cas. La meva autoritat es basa només en la meva experiència. Però, precisament, la innocència dels fills pot fer-los més savis. Cal ser honestos i, quan s'oposen frontalment, hem de recordar que els estem educant. No es tracta de res personal entre ells i nosaltres”.