refugiats

Refugiats

             1. Explica la teva opinió personal sobre el tema actual dels refugiats de Síria. Cerca informació sobre el problema polític de Sìria i del per què de la guerra. Adjunta també imatges representatives i mapes situacionals. Mínim 20 línies.

  Dos anys i mig després de l'esclat de la guerra civil a Síria, la situació del país és més fosca i els objectius de les diferents parts en el conflicte semblen cada vegada més ambigus.
Per entendre el conflicte a Síria és essencial conèixer les diferents corrents islàmics: el xiisme i el sunnisme. Per als xiïtes, solament els descendents directes de Mahoma estan autoritzats per a ser líders de la fe; mentre que en el cas dels sunnites, no cal que els líders siguin procedents directament de Mahoma. Per a qualsevol que no s'identifiqui amb l'Islam aquesta diferència pot significar poc, però és un principi fonamental per als musulmans i causa de molts conflictes bèl·lics.
Bashar al-Assad, qui pertany a la minoria alauita xiïta, és el president de Síria, un país de majoria sunnita. En el cas d'una caiguda, els alauites probablement estarien exposats a la venjança de la insurgència sunnita i perdrien el poder per sempre. Aquesta és la raó per la qual Assad no pot abandonar el poder. Després de l'esclat de la violència denominada com Primavera Àrab (2011) no hi havia -en el seu punt de vista- una altra opció que seguir l'escalada fins l'amarg final. No obstant això, Assad va decidir enfrontar les protestes d'una manera desproporcionadament violenta. Una reacció indulgent per part d'Assad podria haver evitat que la situació empitjorés. La resposta d'Assad pot explicar-se en part pel passat del seu pare, qui en els ochentas com a president de Síria, va enfrontar als aixecaments amb violència, estratègia amb la qual va tenir èxit i per tant, possiblement va influir al seu fill a prendre una resposta incorrecta.
 El govern xiïta d'Assad és recolzat per l'Iran, un país xiïta, que ha lluitat per la influència a la regió des de fa milers d'anys. Una presa de control sunnita alteraria el delicat equilibri de forces, i el corredor xiïta de l'Iran, Síria i l'organització terrorista libanesa Hezbol·là perdria el seu poder. Amb les mateixes raons, Aràbia Saudita i Qatar han brindat suport financer i logístic als rebels sunnites doncs d'aquesta manera Síria es convertiria en un estat sunnita, el que canviaria l'equilibri geopolític del poder a l'Orient Mitjà al seu favor.
 No obstant això, els jugadors principals en aquest conflicte són Rússia i els EUA Rússia des del començament del conflicte ha donat suport a Assad, ja que té el seu únic port en el Mar Mediterrani a la ciutat siriana de Tartus -l'únic port marítim de Rússia, que no es troba en un antic territori de la Unió Soviètica i per tant d'importància estratègica vital. D'altra banda, la política exterior de Rússia, després de la caiguda de la Cortina de Ferro, s'ha caracteritzat per ser no intervencionista en els assumptes interns d'altres països. Antecedents d'aquesta directiva és l'heterogeneïtat ètnica de Rússia i el temor que la intervenció internacional pot ser utilitzada com un argument en les fràgils estructures estatals russes per a futurs aixecaments. Una presa de control sunnita podria tenir, per exemple, un impacte en els musulmans del sud de Rússia i així desestabilitzar la regió. A més, la política exterior de Rússia també es regeix sota l'anomenat "joc de suma zero", on decisions com aquesta es prenen per demostrar la seva pròpia força, ja que el fet que EUA no guanyi representa un èxit per a Rússia.
 Alhora, els EUA donen suport als insurgents sunnites per fer caure el govern xiïta de Asaad i així debilitar l'aliança Iran-Síria-Hezbollah, principal enemic d'Israel (aliat número u dels EUA al Pròxim Orient). A més, la influència russa a la regió podria veure afeblida. No obstant això, els EUA temen que la caiguda d'Assad i les armes químiques que es troben al país caiguin en mans dels islamistes (sunnites) insurgents i Síria no s'estabilitzi després de la caiguda d'Assad, sinó es converteix en un altre estat fallit, com Somàlia.Una intervenció internacional per solucionar el conflicte sembla poc probable. Les posicions de veto de Rússia i la Xina no han canviat des de 2011 i el Consell de Seguretat de l'ONU no aprovaria una resolució per a una possible intervenció. No obstant això, els EUA podrien justificar una intervenció si demostren una emergència humanitària, com va passar a Bòsnia amb l'OTAN. Si les probabilitats que el Consell de Seguretat de l'ONU per aprovar una intervenció són escasses, la confirmació de l'ús d'armes químiques per part del govern sirià és una peça important del trencaclosques per als americans, ja que viola el dret internacional de la Convenció de Ginebra.
 Per tant, els Estats Units podrien aprofitar l'ús il·legal de les armes químiques per justificar anar per si sols. En realitat, hi ha diverses raons multidimensionals per justificar la seva acció militar: és un senyal que l'ús d'armes químiques contra el seu propi poble no es tolerarà; també representa una manera de desviar l'atenció del conflicte pressupostari als EUA i la possibilitat d'unir demòcrates i republicans en una mateixa causa, així com un signe de la força dels Estats Units, sobretot pel que fa a la nova posició de la Xina al món. I finalment, és una manera d'evidenciar el poder del president Barack Obama enfront de Vladímir Putin, que ha vingut provocant als Estats Units a través d'accions com les restriccions als drets dels homosexuals a Rússia, el rebuig d'adopció per a nens russos als Estats Units i el cas d'Edward Snowden, el qual encara està molt sensible.La solució que s'ha trobat ara -la transferència de les armes químiques a la comunitat internacional- és una situació clàssica de guanyar-guanyar: Putin ja no pot ser acusat de donar suport a la guerra i Obama pot acabar un debat políticament sensible sense perdre la cara .Amb l'adhesió de Síria a la Convenció sobre Armes Químiques de les Nacions Unides, així com el compromís de renunciar a les seves armes químiques i transferir-les a la comunitat internacional, el govern d'Assad guanya temps. Un procediment complicat dels inspectors, els terminis i la burocràcia crea les possibilitats d'un joc del gat i el ratolí i així podrà mantenir el seu status quo probablement per altres anys.Síria seguirà sent un focus de conflicte en els propers mesos o anys, i les disputes internes podrien degenerar fàcilment en un incendi a Israel, a l'Iraq o el Líban. Fins i tot ara el major camp de refugiats de Síria és la cinquena ciutat més gran al Líban. No obstant això, entendre les raons de cadascuna de les parts involucrades és fonamental per entendre el conflicte i el seu abast.