Inhala alegria

Inhala alegria

     1. Cerca informació sobre els contes. Definició i característiques generals. Després en cerques un i el penges al teu blog amb un resum del mateix.

Un conte és una narració breu creada per un o diversos autors, basada en fets reals o ficticis, la trama és protagonitzada per un grup reduït de personatges i amb un argument relativament senzill.

El conte presenta diverses característiques que el diferencien d'altres gèneres narratius:

• Ficció: tot i que pot inspirar-se en fets reals, un conte deu, per funcionar com a tal, retallar-se de la realitat.
• Argumental: el conte té una estructura de fets entrellaçats (acció-conseqüències) en un format d'introducció-nus-desenllaç (consultar article Estructura argumental).
• Única línia argumental: a diferència del que succeeix en la novel·la, en el conte tots els esdeveniments s'encadenen en una sola successió de fets.
• Estructura central: tots els elements que s'esmenten en la narració del conte estan relacionats i funcionen com a indicis de l'argument.
• Protagonista: encara que pot haver-hi altres personatges, la història parla d'un en particular, a qui li ocorren els fets principals.
• Unitat d'efecte: comparteix aquesta característica amb la poesia. Està escrit per a ser llegit de principi a fi, i si un talla la lectura, és molt probable que es perdi l'efecte narratiu. L'estructura de la novel·la permet, en canvi, llegir-la per parts, i d'altra banda, l'extensió de la mateixa tampoc deixa una altra opció.
• Prosa: el format dels contes moderns, a partir de l'aparició de l'escriptura, sol ser la prosa.
• Brevetat: per complir amb les característiques recent assenyalades, el conte ha de ser breu.

La rateta presumida 

Hi havia una vegada…

… una Rateta molt presumida que escombrava l’escaleta de bon matí, i es va trobar una moneda.

– Què puc fer amb aquest dineret? – va preguntar-se la Rateta – Si em compro ametlletes potser em cauen les dentetes!! 
Finalment, com que era tan presumida, va decidir comprar-me un llacet per la cueta.
A l’endemà, la Rateta va sortir a escombrar l’escaleta, com feia cada matí, però aquell dia estava radiant amb el seu llaç, i tothom que la veia pensava en lo preciosa que estava.
Al cap d’una estona, per davant de casa seva, van començar a desfilar els seus pretendents.

El primer en passar va ser el Ruc, i veient-la tan bonica li va dir:
–Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi?La Rateta li va contestar: Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he de oir!El Ruc va bramar: Iaaaa, Iaaaa, Iaaaa, Iaaaa …I la Rateta espantada li va dir: Amb aquesta veu eixordadora no em vull casar amb tu
I el Ruc va marxar trist, molt trist.

Uns minuts més tard va passar l’Ànec i li va dir:
–Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi?La Rateta li va contestar: Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he de oir!L’Ànec va fer : Quac, quac, quac, quac …I la Rateta esgarrifada li va dir: Amb aquesta veu tan forta no em vull casar amb tu
I l’Ànec va marxar trist, molt trist.

Més tard va passar el Gos i va dir:
-Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi?La Rateta li va contestar: Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he de oir!El Gos va bordar: Bup, bup, bup, bup …I la Rateta tapant-se les orelles li va dir: Amb aquesta veu tan sorollosa no em vull casar amb tu
I el Gos va marxar trist, molt trist.

Instants després va passar el Gall i li va dir a la Rateta:
-Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi?La Rateta li va contestar: Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he de oir!El Gall va fer: Qui-qui-ri-quí, Qui-qui-ri-quí, Qui-qui-ri-quí, Qui-qui-ri-quí …I la Rateta esglaiada li va dir: Amb aquesta veu tan estrident no em vull casar amb tu
I el Gall va marxar trist, molt trist.

La Rateta va començar a posar-se nerviosa en veure que ningú era prou bon pretendent per a ella, però ben aviat va passar per allà el Gatque va dir:
–Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi?La Rateta li va contestar: Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he de oir!El Gat va miolar: Mèu, mèu, mèu, mèu….La Rateta no s’ho podia creure! Aquella veu tan dolça i melosa li havia arribat al cor, i li va dir: Amb aquesta veu tan … tan bonica si que em vull casar amb tu!!!!

El Gat i la Rateta es varen casar. Tothom va advertir a la Rateta sobre les intencions del Gat, però ella només recordava la seva veu i pensava en lo enamorada que estava.

Un dia, quan la Rateta estava despistada, el Gat va anar per darrera i, sense que ella pogués ni adonar-se’n, el Gat va clavar-li queixalada i se la va menjar!

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.

El conte tracte sobre una rateta que es molt presumida i te molts de pretendents però les apariéncies enganen i es va casar amb l'animal que no tocava.

    2. Explica el conte que més t'agradi i per què. Pensa a penjar imatges de tot.

No hi ha cap conte que m'agradi més que els altres .