miércoles, 27 de septiembre de 2017

Poema

Poema


¿Por qué el mundo soñado no es el mismo

que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me digan cuando me despierte.

                                  Benedetti


  Responde las siguientes preguntas sobre el mismo:

             1. Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.

Hay 4 estrofas.
Hay 6 versos. 
La rima es: A, B, A, C, A, C.

                 2. Explica lo que nos cuenta.

El mundo imaginado, soñado, no es el mismo mundo en el que vivimos de pesadillas constantes, no es el mismo mundo en el que todo se ve de color rosa.

                 3. Resume el contenido en una palabra.
surrealismo

                 4. ¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?

Desde mi punto de vista es un poema negativo, porque explica que el mundo en el que vivimos no es tan bonito como el mundo soñado.

             5. ¿Qué tema filosófico trata?

El tema filosófico que trata es el porque no vivimos en nuestro mundo soñado.

                 6. Busca información sobre su autor.

Mario Benedetti nació en Paso de los Toros (Tacuarembó, Uruguay) el 14 de septiembre de 1920,
lo bautizaron con cinco nombres familiares como Mario Orlando Hardy Hamlet Brenno Benedetti Farrugia. Desde los catorce años trabajó en la empresa Will L. Smith, S.A. de repuestos para automóviles, en la que hizo prácticamente de todo: fue vendedor, cajero, taquígrafo, contable; hasta que en 1939, acompañando como secretario al líder de la Escuela Raumsólica.

En el año 1945, publica su primer libro de poemas, La víspera indeleble.
El 23 de marzo de 1946, contrae matrimonio con Luz López Alegre.
En 1948 dirige la revista literaria Marginalia y aparece su primera obra ensayística, Peripecia y novela.
En 1953 aparece Quién de nosotros, su primera novela, que, aunque bien recibida por la crítica, pasará casi desapercibida entre el público y tendrá que esperar al tirón del volumen de cuentos Montevideanos (1959).
La tregua (1960).
En los últimos años la salud del escritor se resiente y es hospitalizado a menudo hasta que el 17 de mayo de 2009 muere en su casa de Montevideo, a los 88 años de edad.

                 7. Opinión personal.
 En mi opinión  el poema me gusta ya que en algún momento de nuestra vida nos preguntamos cosas filosóficas, sin importat el porque.
Este poema me ha gustado porque tiene bastante parte de razón ya que porque no vivmos en nuestro mundo soñado en el que todo va bien y no hay preocupaciones. 

lunes, 25 de septiembre de 2017

expreció escrita



          




             1. Cerca informació sobre qui eren els Cucorba. Afegeix imatges, la seva història i tota la informació que trobis.
           
             Cucorba és un grup dedica a l'animació infanil, fundat a Muro al 1977, l'integren Francesc Aguiló Serra, Jeroni Cerdó Cladera, Gabriel Gamundí Ramis i, des del disc Mamballetetes, Gemma Palà. Actuen vestits de pallassos i el seu repertori es basa en cançons populars d'arreu dels Països Catalans i amb temes de creació pròpia.
              2. Explica el que penses que hauries de fer, en el teu dia a dia escolar, per a millorar tant la teva actitud com el teu rendiment.
      
              El que pens que podria fer per millorar el meu rendiment escolar dia a dia, seria dormir les hores que toquen, berenar be per els dematins, l'horabaixa sortir a fer un poc de deport per poder llevar-me tots els nirvis i l'estres acumulat durant tot el dia, podria llegir el que hem fet a classe i repassar tot els ejercicis.

             3.  Explica què significa per a tu l'amistat, si consideres que tens bons amics i si tu et consideres un bon amic i per què. Quines qualitats ha de reunir la persona considerada amiga per a tu? Afegeix imatges que simbolitzin el que és l'amistat per a tu.
             Per a mi l'amistat es la família que un mateix elegeix, sense importar la seva condició física o com es vestesqui, els amics son aquelles persones que passi el que passi sempre esta al teu costat apollante passi el que passi, que siguin persones sinceres sense por a dir el que pensen, fent les coses per impulsos del cor i no per la ment o perquè estigui obligat, que siguin persones que sapiguen el que volen sense importar el que diran o el que pensaran, que seguesquin els seus intints i les seves creences sense el por de equivocar-se, sapiguent que s'han equivocat tornen enrrera demanen perdó i segueixen sense cap problema, que siguin persones en les que es pugui confiar i que saps que no se'n riuran de tu al reves que sa enrriuran amb tu.
            Jo som una persona que amics en te pocs però coneguts molts, els amics que tenc son la família que pasas el que pasas sempre elegiria, perque son les persones que sempre m'han dit les coses a la cara que no tenen por a que te enfadis amb ell. Jo hem consider una bona amigo ja que som sincera, sempre que hem necesiten intent estar allà per ajudar-los, aguantar les seves rallades i apoyar-los quan saven que tenen un somni i no enfonsar-los que sempre que estiguin apunt de abandonar intent donar-li els anim que necesiten. Som una persona que estima i protegeix moltissims als seus.
            La persona que jo consider amiga només ha de ser bona persona, aun que ha de tenir sa seva part de rebelde, ha de ser una persona sincera (sense pels a sa llengua), ha de ser una persona forta i una persona que ho donaria tot per els seus.
 

tardor

Tardor


                      1. Començam la tardor. Explica tot el que sàpigues sobre aquesta estació i cerca i penja un poema que en parli.
                       La tardo és una estació en el que venen els constipats i els grips, ja que és la temporada en que deixam enrera i tenim a davant un gran hivern. La tardo fa que les fulles dels arbres tornin marrons i caiguin deixant unes grans vistes per la montanya i per totes les ciutats i els pobles.
Poema



Nostàlgic horabaixa de tardor ....


Cercant el teu record per els antics carrers,
deman a les pedres el renou de les teves passes,
a les velles parets el so de la teva veu,
als foscos portals les teves besades.

Cerc en cada racó l'escalfor del teu cos,
En cada gota de pluja la teva mirada.

Tot resta mut, sord a les meves pregaries,
només remor d'aigua em contesta,
el cel plora nostàlgia ....
 
                      2. Comenta el poema Paraules del vent. Quin és el tema? De què parla? Penja'l al teu blog amb el comentari i una imatge adient.

                       



Paraules del vent
El vent em diu coses
que jo no les sé explicar;
coses dolces i boniques
que fan de bon escoltar:
com si cantessin els àngels
amb arpes i violins;
com si les flors hi vessessin
el nèctar que duen dins;
com si em gronxessin les ones
sobre un mar meravellós
dins d'una barca de somni
on fóssim nosaltres dos...
...perquè sé que tu hi vindries,
al mar de l'encantament,
a escoltar bruixeries
 El tema d'aquest poema és el que pot dir el vent.
 El poema tracta sobre una persona que vol saber que diu el vent i la invitació d'una altre per escoltar bruixeries.
 

miércoles, 20 de septiembre de 2017

Comprenció escrita.

Comprensió escrita

LA LLIBERTAT (per Miri4, il·lustració de Maja Sereda)

Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.
-“ Ara ets lliure!” – va dir
L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa.
      
                      1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.
Hi havia un nin que tenía un ocell, un dia va decidir donar-li la llibertat, però aquell ocell va decidir quedar-se a la gàbia ja que se estimava més tenir la vida de sempre, la vida que coneixia a tenir una vida al carrer i perillosa.
                      2. Qui és el protagonista principal? Què li passa?
El protagonista principal és l'ocell. El que li passa al protagonista és que li donen la llibertat però té por a la vida que li pot esperar a defora de la gàbia.
                      3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què? 
La meva opinió és que un ocell engabiat no te llibertat, perquè no pot volar, conèixer mon o inclòs està separat dels seus familiars.
                      4. És normal que l'ocell no vulgui la llibertat? Hauria estat millor no tancar-lo mai? Creus que aquesta por a la llibertat també es té al món dels sers humans? Justifica la teva resposta.
Sí, és normal que l'ocell no vulgui la llibertat. Hauria estat millor no haver tancat a l'ocell dins de la gàbia. Des de el meu punt de vista les persones tenim la mateixa por que te l'ocell alhora de sortir de la gàbia, ja que nosaltres  ens estimam més lo dolent conegut que lo bo per conèixer, moltes vegades tenim por per el que puguin dir o el que puguin pensar, la meva opinió és que cada persona ha de escoltar-se a si mateix i ha de fer lo més important per un mateix.

lunes, 18 de septiembre de 2017

Me presento

Hola,
Som jo, una al·lota de 17 anys, una jove que sap el que vol i amb les idees clares.
Som de Campos, Mallorca, una petita illa d'Espanya.
La meva passió es simple, és la velocitat, els cotxes i les motos, la velocitat acompanyada del perill.
La meva petita família, no és una família de sang, si no una família de cor, les persones que sempre estan amb mi, ells son el més gran que tenc i sense ells i els seus consells no seria qui som ara.
La música que més m'agrada es el rap, el reagge i el rap hardcore.
Som una persona que li agrada molt estar amb la gent que estima i que respecte.
No som una persona que no li agrada llegir molt però si llegesc m'agrada llegir llibres d'amor, aventures, comedia i tragèdia.