Comprenció escrita.

Comprensió escrita

de setembre 20, 2017

LA LLIBERTAT (per Miri4, il·lustració de Maja Sereda)

Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.

-“ Ara ets lliure!” – va dir

L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa.

      

                      1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.

Hi havia un nin que tenía un ocell, un dia va decidir donar-li la llibertat, però aquell ocell va decidir quedar-se a la gàbia ja que se estimava més tenir la vida de sempre, la vida que coneixia a tenir una vida al carrer i perillosa.

                      2. Qui és el protagonista principal? Què li passa?

El protagonista principal és l'ocell. El que li passa al protagonista és que li donen la llibertat però té por a la vida que li pot esperar a defora de la gàbia.

                      3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què? 

La meva opinió és que un ocell engabiat no te llibertat, perquè no pot volar, conèixer mon o inclòs està separat dels seus familiars.

                      4. És normal que l'ocell no vulgui la llibertat? Hauria estat millor no tancar-lo mai? Creus que aquesta por a la llibertat també es té al món dels sers humans? Justifica la teva resposta.

Sí, és normal que l'ocell no vulgui la llibertat. Hauria estat millor no haver tancat a l'ocell dins de la gàbia. Des de el meu punt de vista les persones tenim la mateixa por que te l'ocell alhora de sortir de la gàbia, ja que nosaltres  ens estimam més lo dolent conegut que lo bo per conèixer, moltes vegades tenim por per el que puguin dir o el que puguin pensar, la meva opinió és que cada persona ha de escoltar-se a si mateix i ha de fer lo més important per un mateix.