Tardor
1. Començam la tardor. Explica tot el que sàpigues sobre aquesta estació i cerca i penja un poema que en parli.
La tardo és una estació en el que venen els constipats i els grips, ja que és la temporada en que deixam enrera i tenim a davant un gran hivern. La tardo fa que les fulles dels arbres tornin marrons i caiguin deixant unes grans vistes per la montanya i per totes les ciutats i els pobles.
Poema
Nostàlgic horabaixa de tardor ....
Cercant el teu record per els antics carrers,
deman a les pedres el renou de les teves passes,
a les velles parets el so de la teva veu,
als foscos portals les teves besades.
Cerc en cada racó l'escalfor del teu cos,
En cada gota de pluja la teva mirada.
Tot resta mut, sord a les meves pregaries,
només remor d'aigua em contesta,
el cel plora nostàlgia ....
Paraules del vent
El vent em diu coses
que jo no les sé explicar;
coses dolces i boniques
que fan de bon escoltar:
com si cantessin els àngels
amb arpes i violins;
com si les flors hi vessessin
el nèctar que duen dins;
com si em gronxessin les ones
sobre un mar meravellós
dins d'una barca de somni
on fóssim nosaltres dos...
...perquè sé que tu hi vindries,
al mar de l'encantament,
a escoltar bruixeries
El tema d'aquest poema és el que pot dir el vent.
El poema tracta sobre una persona que vol saber que diu el vent i la invitació d'una altre per escoltar bruixeries.
No hay comentarios:
Publicar un comentario