Les emocions

Les emocions

1. Llegeix cada una de les emocions que trobaràs al text i troba una imatge que representi cada una d'aquestes emocions.

por:

 sorpresa:

rabia

 averció

 tristesa

alegria

2. Quina emoció t'agrada més sentir? Per què? Justifica la teva resposta.

Sa veritat es que no m'agradaria sentir una emoció més que una altre perquè des del meu punt de vista totes les emocions son importants i totes les emocions tenen un

3. Quina emoció t'agrada menys sentir? Per què? Justifica la teva resposta.

Opin el mateix que a la pregunta anterior





Quines són les emocions bàsiques? Hi ha sis categories bàsiques d’emocions:

 La por és necessària, ja que ens serveix per apartar-nos d’un perill i actuar amb precaució. Ens ajuda a orientar-nos, a saber què fer, davant una situació nova. Ens produeix rebuig i solem allunyar-nos-en. És adaptatiu quan impulsa a fer alguna cosa per resoldre un problema o canviar una situació difícil. Pot comportar risc d’inadaptació quan s’expressa de manera inadequada. Ens indueix cap a la reproducció (desitgem reproduir aquell succés que ens fa sentir bé). La funció de la tristesa és la de demanar ajuda. Ens motiva cap a una nova reintegració personal.

POR: Anticipació a una amenaça o perill (real o imaginari) que produeix ansietat, incertesa, inseguretat. 

SORPRESA: Sobresalt, sorpresa, desconcert. És molt transitòria i ens permet una aproximació cognitiva per saber què està passant.
AVERSIÓ: Disgust o fàstic cap aquell que tenim davant.
IRA: Ràbia, enuig que apareix quan les coses no surten com volem o ens sentim amenaçats per alguna cosa o algú.
ALEGRIA: Sensació de benestar i seguretat que sentim quan aconseguim algun desig o veiem complerta alguna il·lusió.
TRISTESA: Pena, solitud, pessimisme davant la pèrdua d’alguna cosa important o quan ens han decebut.
La funció de la tristesa és la de demanar ajuda. Ens motiva cap a una nova reintegració personal.

comprenció lectora

Comprensió lectora

1. Resumeix en una paraula el significat del poema.

Amor.

2. Resumeix en una frase el significat del poema.

L'amor de una mare cap al seu fill.

3. Què és el que demana aquesta mare?

Aquesta mare l'únic que demana del seu fill es que li sobrevisqui.

4. Quin tipus d'amor d'escriu?

L'amor sobre una mare cap al seu fill.

5. Què significa per a tu la teva mare? Sabries descriure el sentiment?

 

La meva mare significa tot per a mi, ho es tot. No sabria descriure els meus sentiment cap a ella.

                         

                                                 AMOR DE MADRE

No necesito un hijo que me quiera,

ni que sea feliz, ni hermoso,

ni que triunfe y me sonría,

ni un hijo que me cuide,

me proteja, me tutele.

Necesito, simplemente,

un hijo que me sobreviva

y al que poder amar hasta el final.

Si me faltara,

¿qué haría yo con tanto amor

como me crece para él

cada mañana?

Contra la violència de gènere

Contra la violència de gènere

No hi ha excuses per al dolor

   El 25 de novembre  se celebra el dia contra la violència de gènere. Cerca informació sobre per què es va triar aquest dia i textos que parlin d'això, amb imatges.

   Per acabar, exposa la teva opinió personal sobre el tema.

Des de el meu punt de vista la violència de gènere no només és en les dones, si que es veritat que es sufreixen més el maltrata cap a una dona, però no hem de olvidar tots els homes i infants que sufreixen violència de gènere, no hi ha cap però cap escusa per pegar i/o insultar a aquella persona, normalment les persones que causen la violència de gènere son persones que desde petites han viscut i vist això a cases o perque necesiten deshofagar-se y només troben aquesta opció, en el moment en que una persona peteix aixó ha de anar a dir-ho a cualcu que la pugui a ajudar a sortir d'aquest maltratament. 

Dialectologia catalana

Dialectologia catalana

 1. Cerca un mapa on estiguin separats els diferents dialectes, els de català oriental i els del català occidental. Comenta'ls.

Blog occidental: les llengues que es parlen son:

1. Valencià
2. Nord-occidental

Blog oriental: les llengues que es parlen son:

1. Septentional
2. Central
3. Baleàric

la premsa

La premsa

CERCA UNA NOTÍCIA A UN DIARI. DESPRÉS D'HAVER-LA LLEGIT, TORNA-LA A REDACTAR DE DUES MANERES DIFERENTS: HTTP://WWW.ARABALEARS.CAT/ 

a) Com si l'haguessis d'explicar a la teva colla d'amics.

Els nins necessiten aprendre segons la seva capacitat, un nin que neix en gener no tendrà la mateixa capacitat d'aprenentatge que un nin que ha nescut en desembre.

b) Com si fossis el locutor d'un informatiu i haguessis de donar la notícia.

Aprenent al seu ritme

Cap nin és idèntic a un altre, cada un d’ells té un potencial i una manera diferent d’accedir a l’aprenentatge

El ritme d’aprenentatge es pot definir com la capacitat que té un individu per accedir a l’aprenentatge i integrar-lo, ja sigui de manera ràpida, menys ràpida o lenta. Això, però, no determina si serà més brillant en l’etapa adulta ni que pugui tenir un procés acadèmic més reeixit. En moltes ocasions les famílies poden preocupar-se per si el seu fill està en el nivell maduratiu que s’espera per a la seva edat i sobretot per si serà capaç d’integrar els continguts curriculars del curs. L’edat cronològica no ha de ser l’única referència a tenir en compte i és necessari valorar molts altres factors i respectar sempre el nivell maduratiu de cada infant -no és el mateix el nivell maduratiu d’un infant nascut al gener que el d’un infant que ha nascut al desembre.

IDIOSINCRÀSIA

Cap nin és idèntic a un altre, cada un d’ells té un potencial i una manera diferent d’accedir a l’aprenentatge. Si tractam tots els infants igual i amb les mateixes expectatives, podem fer-los caure en un pou de frustracions pel fet de tractar-los de manera inadequada.

Si, per exemple, un infant s’endú a casa un treball que està per sobre de les seves possibilitats i no és capaç de fer-lo amb èxit, li estam transmetent el missatge que ell no en sap, que ell no pot fer-ho i, per tant, el seu nivell de frustració i desmotivació farà que en la pròxima tasca ja se senti amb angoixa i amb por a l’hora d’enfrontar-la i tingui la sensació que és inferior als companys.

També en ocasions, sense adonar-nos-en, forçam el ritme natural de cada un d’ells fent-los fer front a situacions diàries per a les quals no estan encara preparats. Aquest fet es pot girar totalment en contra i retardar i bloquejar el mateix procés, creant frustració en l’infant i en la família. Aquestes situacions es repeteixen diàriament en àrees diferents: hauria d’anar sol al bany, hauria de vestir-se sol, hauria de fer els treballs per si mateix, etc.

L’infant és un subjecte en evolució que segueix un procés de desenvolupament complex. Aquest desenvolupament s’organitza en quatre àrees principals: intel·ligència, psicomotricitat, llenguatge i socialització. L’infant aprèn de manera activa mitjançant l’observació, el joc, la interacció, l’experimentació… Perquè pugui integrar la informació i accedir-hi d’una manera adequada, aquesta ha de tenir sentit per a ell i estar adequada al seu nivell maduratiu. Plantejar aprenentatges sense tenir en compte aquests factors afecta en gran mesura la imatge que ells es van construint de si mateixos (autoestima). Tenir una bona comunicació i relació amb els seus mestres, pediatres i especialistes podrà ajudar-nos a entendre millor els nostres fills.

Ser diferent i especial ha de ser entès i viscut amb respecte, tots els nins són especials. Hem de reforçar aquesta mirada de respecte a la diversitat i poder enriquir-nos-en, tant a casa com a l’escola, i treballar el valor de les diferències si volem infants feliços, sense bloquejos emocionals i motivats en el seu procés d’aprenentatge.

CONSELLS

Algunes recomanacions per evitar situacions de bloqueig poden ser:

- Les activitats a casa, a l’escola i extraescolars que han de dur a terme han d’estar adequades al seu nivell maduratiu.

- No comparar els infants amb els seus germans o amb els seus companys d’aula.

- Cercar el factor motivacional en totes aquelles tasques que estan relacionades amb l’aprenentatge.

- Conèixer i potenciar aquelles àrees en què se sentin més còmodes.

- Reforçar l’autoestima de l’infant amb actituds positives i amb un acompanyament respectuós en relació amb el seu ritme d’aprenentatge.

En cas que no es tingui clar si el procés d’aprenentatge és degut a un ritme maduratiu diferent o a alguna dificultat específica de l’aprenentatge o un altre factor (trastorn motriu, de comunicació, social...), serà recomanable consultar amb un especialista, per poder descartar algun tipus de trastorn d’origen neurobiològic i d’aquesta manera no perdre temps per dur a terme una intervenció primerenca.

Tant a casa com a l’escola podem utilitzar els contes com una manera d’acostar-los al valor de la diferència, a la força de ser especial, i d’aquesta manera donar poder a l’infant que se sent malament o que està vivint un bloqueig.

estudiar poesia

Per què és interessant estudiar poesia

1. Llegeix aquest text i fes-ne un resum.

Aquest text ens xerra de com la poesia es una alternativa a aprendre, es adir a un alumne no li pot agradar lletgir segons que pero despres pot disfrutar de lletgir una poesia i aprendre amb ella.  A dead poets society xerra de com els professors han de produir amants de la literatura. 

2. Quina és la teva conclusió final de tot el que has llegit?

Un comprometido profesor de preparatoria explica, tanto crítica como creativamente, por qué enseñar poesía en las escuelas es tan complicado e importante.

Un comprometido profesor de preparatoria explica, tanto crítica como creativamente, por qué enseñar poesía en las escuelas es tan complicado e importante.

Fotograma de Dead Poets Society, con Robin Williams

 “La poesía permite que los maestros enseñen a sus alumnos cómo escribir, leer y comprender cualquier texto. La poesía puede dar a los estudiantes una salida sana para dar cabida a sus emociones”, expone Andrew Simmons, profesor de literatura, en una carta abierta publicada en The Atlantic. Lo cierto es que muchos profesores de literatura, al menos los que realmente están comprometidos con lo que hacen, piensan lo mismo que Simmons, pero ninguno ha escrito un ensayo tan claro de los pros y contras, posibilidades y las desventajas, de enseñar poesía en la preparatoria. De esta manera su artículo da voz a los problemas de la enseñanza de poesía, y al mismo tiempo esclarece algo fundamental para el estudiante. La poesía no sólo es poesía, es una herramienta para el mundo.

La poesía preparatoriana sufre de un problema de imagen. Piensen en la escenas de La sociedad de los poetas muertos, jóvenes de mejillas rojizas parados encima de mesas recitando versos, o en imitadores fachosos de Dickinson soñado despiertos en bancas del parque, llenando diarios con patrañas nocivas de panfleto. […] Siempre he rechazado estas malas caracterizaciones nacidas de la ignorancia, las malas películas y la enseñanza poco inspirada”.

Sin embargo, Simmons tampoco llena sus clases de Ezra Pound o T.S. Eliot. No lo hace porque, como él apunta, “ama la poesía”, y la “poesía tiene que convertirse en una idea tardía, un suplemento, y no algo que se estudia por sí mismo”. Esta dicotomía de amar los poemas pero no querer lapidarlos al deconstruirlos textualmente se dirige a algo importante: enseñar poesía es una herramienta para entender otras disciplinas de la academia y de la vida, pero la poesía en sí tiene que ser una experiencia poderosa, individual.

A los estudiantes que no les gusta escribir ensayos les podría gustar la poesía, con su escasez de reglas fijas y su afinidad con el rap. Para estos estudiantes, la poesía podría ser un portal hacia otras formas de escritura. Puede enseñar habilidades que sirven en otros tipos de escritura; por ejemplo la dicción precisa y económica.

Fotograma de Dead Poets Society, con Robin Williams

En su trabajo, los poetas no obedecen reglas tradicionales de escritura. La poesía puede enseñar convenciones de escritura y gramática al mostrar lo que pasa cuando los poetas se despojan de ellas o las pervierten para crear un efecto. Dickinson a menudo capitaliza los sustantivos comunes y utiliza guiones en lugar de comas para denotar cambios repentinos de enfoque. […] Cummings, por supuesto, se revela por completo. Usualmente rehúye de las mayúsculas en su poesía proto-mensaje de texto.

Los maestros deben producir amantes de la literatura y también críticos agudos, y formar un balance entre enseñar escritura, gramática y estrategias analíticas y luego también ayudar a estudiantes a ver que la literatura debe ser misteriosa. “La poesía sirve esta función perfectamente”, anota Simmons.

El artículo en su totalidad es una buena exposición del papel de la literatura en las escuelas de este siglo. Pero también tiene un valioso enfoque hacia la importancia de que la poesía no debe ser algo “que se resuelve” en clase. Debe ser algo que sólo sigue generando efectos en la mente de quien la leído y la amado, como él

poesia de tardor

Poesia de tardor

 

Parlar amb la branca

(Joan Josep Roca)

Com demanaria 6

que vingués tardor 5 

amb un aire dolç, 5

un polsim de joia. 6

Parlar, amb la branca, 6

per fer li saber 5

que dalt s'està bé, 5

però el vol m'agrada. 6

Eixiria així, 5

sense massa por, 5

a trobar la riba. 6

Em vull amanida 6

a sentir el dolor 6

si resto al camí. 5

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

Com ve la tardor

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

Rima assonant
14 versos dividits en 1 estrofa

 4. Opinió personal.

  
 

Els diftongs

Els diftongs

Diftongs:

        Poden ser decreixents (es diu així perquè decreix el to de veu: Aire): VOCAL  + I  U (AI, EI, II, OI, UI, AU, EU, IU, OU, UU) VOCAL FORTA+ VOCAL DÈBIL O SEMIVOCAL (AIRE)

                           creixents (es diu així perquè creix el to de veu iODE): : I  U + VOCAL(QUA, QÜE, QÜI, QUO, GUA, GÜE, GÜI, GUO) (QUATRE)

                                          I + VOCAL (IODE)

                                          I U ENTRE VOCALS (NOIA)

               *Quan hi ha diftong les dues vocals es comptabilitzen en una mateixa síl·laba.



           Hiats: (Personalment, sempre he vist els hiats com a EXCEPCIONS dels diftongs creixents)

      Els hiats apareixen quan tenim dues vocals en contacte, però pertanyen a síl·labes diferents.

              -Quan entren en contacte dues vocals fortes: te-a-tre

              -Consonant + i+a/e/o (Ma-ri-a)

              -Consonant +u+a/e/o (cu-a)

              -Un accent o una dièresi marquen la no formació de diftong, per tant: HIAT: pa-ï-sos


            1. Escriu deu exemples de diftong creixent, deu exemples de diftong decreixent i deu de hiat.

Diftong creixent: iogurt, iode, hiena, ioga, noia, deia, veuen, pingüí, aigües, freqüent.
Diftong decreixent: aire, feina, boina, cuina, caure, teula, viure, moure, duu, blau.
Hiats: teatre, real, dies, Maria, religió, cua, dues, graella, història, dual.

cues d'estels

Cues d'estels

Quin és el millor moment del dia per a tu? Matí, migdia, horabaixa o nit?  Justifica la teva resposta i penja una imatge adient amb el moment del dia que més t'agradi, també un poema.

El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.

                                

  CUES D'ESTELS 
Cues d'estels  que baixen fent uns tels  que creixen com els pèls  que naixen com arrels  del nostre cos.  Així com flors. 
Cues d'estels.  S'ajunten els espais. 

                 Ovidi Montllor
                                                                     
LLUNA ESTIMADA 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna coqueta:  algú que et faci d'acompanyant,  que et digui coses a cau d'orella  i et prengui el rostre en les seves mans. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna bonica:  vols que m'arribin els teus perfums  i amb els teus ulls plens de melangia  vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què et passa, lluna estimada:  el teu cor es va enamorar de mi  pro tu ets al cel i jo estic en terra  i no veus camins que ens puguin unir.  Però, oh!  no et desesperis, pàl.lida lluna,  jo sé un camí que podràs seguir:  va fins la vall, entre les muntanyes,  i ajeu-te al riu que ell et durà aquí. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi.                            Pau Riba  

M'ESTIM LA NIT 
Demà no tinc feina  i tal vegada em desperti tard.  M'estim la nit,  perquè sé que tothom dorm  i que el carrer baixa buit de silenci.  M'estim la nit,  perquè de dia no es veuen les estrelles  ni se sent el soroll dels camions del fems.  M'estim la nit,  perquè la nit és somni,  i el somni és...  és un llac d'aigües cristal•lines  on els cignes marxen cap al sol  i els xiprers siulen tranquils  vora una tomba oblidada.  M'estim la nit,  perquè la nit pot ser dia.                              Pau Riba

A mi la part que més m'agrada es la part del vespre on puc pensar, reflexionar, escriure, llegir o poder xerrar amb el meu millor amic de que tal ha anat es dia i poder ajudar-mos mutuament i sobretot poder xerrar amb el meu al·lot i estar tranquila sense tenir que pensar amb res.

Nit

El dia fosqueja, la nit es vesteix
per sortir a escena mentre el sol fineix.

Blauet, rosa nivi ara són de pas,
gris i negre arriben amb tocs xarolats.

Les lluents estrelles guaiten l’últim raig,
quan aquest es fongui sortiran al ras.